La representació del ball parlat de la Meieta, a Santa Oliva, un projecte de poble

Festa Major de Santa Oliva. Ahir es va estrenar per primera vegada aquesta obra popular i de carrer, que volia retre homenatge a la peça teatral que s’havia interpretat
al municipi baixpenedesenc a finals del segle XIX

La plaça de darrere del castell de Santa Oliva estava plena a vessar de veïns i veïnes encuriosits per veure el que, pocs minuts després de dos quarts de vuit del vespre, estava a punt de passar. A l’altra banda del públic, l’escenari romania pacient amb tots els decorats, esperant que els actors i les actrius el trepitgessin perquè es fes realitat una iniciativa especial.

Després de més d’un any de descobrir l’existència del ball parlat de l’Espinel·la, un conjunt d’entitats ha aconseguit recuperar aquesta obra teatral de carrer i rememorar-la amb una adaptació, transformant-la i rebatejant-la com el ball parlat de la Meieta. «El nom fa referència a la Verge del Remei, que és la patrona del poble», va afirmar Jordi Baseda, membre de l’Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva (Adhso), l’entitat impulsora de la iniciativa.

I és que a principis del 2023, els historiadors Salvador Arroyo, Joan Latorre i Marc Casellas van trobar informació que apuntava que aquest ball parlat sobre bandolers s’hauria representat al municipi baixpenedesenc cap a l’any 1877, durant la Festa Major. En aquest sentit, la finalitat de recuperar-lo va ser per tenir en compte els antecedents d’una tradició festiva al poble, però reactualitzar-ne la trama, a causa de la falta d’informació que hi havia sobre la història.

«El guió argumental s'ha actualitzat i s'ha dulcificat, perquè era excessivament violent. S'ha construït una trama amb la toponímia del territori i noms més nostrats», va assegurar Baseda, qui també va destacar: «Més aviat s’ha fet un homenatge al ball parlat que es va celebrar fa 150 anys en ocasió de l'acabament de la guerra carlina».

Una nova història

El responsable d’escriure el guió ha estat Josep M. Fontanet, qui va assenyalar que la idea era que la protagonista fos una dona i que els fets estiguessin relacionats amb Santa Oliva i els seus voltants. «Aquest personatge central ha de superar unes dificultats que es trobaven abans, es troben ara i continuaran trobant-se les dones, que és l'excés de poder dels homes sobre la societat».

Així, la protagonista va anar superant diferents adversitats, que eren originades per l’abús de poder i el masclisme del seu temps. La seva història va transcórrer mentre els personatges de la Justícia i la Ingenuïtat humana ho miraven de ben a prop.

Els artífexs de portar a terme aquesta manifestació artística van ser els actors i actrius amateurs del grup local Teatròliba, els quals també van comptar amb la implicació i col·laboració de veïns i veïnes voluntaris. En aquesta línia, Fontanet va subratllar que aquest no ha estat «un projecte d'un grup de teatre», sinó que ha acabat esdevenint «de poble».

«És un projecte social que va molt més enllà d'una entitat –va dir–. La veritat és que la resposta ha estat excel·lent, més ben dit, impressionant». En total, hi va haver més d’una seixantena de persones involucrades, entre el repartiment, el vestuari, els decorats, el disseny o la música.

Des de l’equip del ball parlat van manifestar que després de l’èxit que va tenir la representació, es plantegen portar-la a terme any rere any, o bé cada dues festes majors. El que és segur és que l’obra va deixar alguns interrogants sense respondre i que el poble de Santa Oliva voldrà continuar mantenint aquest relat viu durant molt de temps.

Temas: