La memòria social es recupera amb les visites als espais funeraris a Sarral

És dies de debats. Castanyada o Halloween? Panellets o castanyes? Però hi ha una cosa clara, i és que Tots Sants és una festa on es commemoren els difunts en molts països. Hi ha diferents rituals, això és més personal, però l’objectiu comú és el mateix. I en aquest sentit, a Sarral, ja fa uns dies que van engegar una visita pels diferents espais funeraris del municipi. Ja se n’han fet dues, i avui es fa l’última, directament, al cementiri del municipi. L’encarregat de fer les explicacions i guiar les persones és l’historiador Damià Amorós, qui es mostra molt content de l’acollida que han tingut les dues visites, i diu entre riures «al cap hi ha la fi, la gent té la mania de morir-se, i al llarg de la història se’ls ha hagut d’enterrar».

I és que les primeres visites es van fer en els cementiris antics de Sarral, n’hi ha dos, i també a l’església de Sant Joan, i el lloc on es guardaven «els cotxes dels morts». Amorós explica que el cementiri més antic és medieval, «i va estar en ús fins al segle XIX». Estava situat al voltant de l’església Santa Maria «i fora muralla», diu Amorós. A partir del 1800, i fins al 1884, n’hi havia un altre, al Passeig del Centenari, on ara hi ha un parc. L’historiador comenta això, explicant que «on abans hi havia mort, ara hi ha vida, és molt curiós». Damià Amorós assegura que aquestes dues visites on s’ha explicat tot això han fet el sold out, entre una quarantena i seixantena de persones hi van participar, i en van sortir contentes. Avui aquesta visita és una mica diferent, es fa íntegrament per l’interior del cementiri. El principal objectiu és donar a conèixer aquelles persones que estan enterrades allí, aquelles que no es van enterrar en aquest indret, a més de veure les diferents làpides, o els panteons. Amorós apunta que tot això «és molt interessant».

Amb tot es fa un repàs històric dels elements més antics, a més de descobrir els panteons d’aquelles famílies que «tenien més renom». L’historiador comenta que «hi ha tombes on no hi ha ningú, i és un record a la mort, a les persones». En tot això, comenten la història dels difunts, la causa de la mort, i els personatges interessants que hi havia allí. Amorós reconeix que «no és una aportació a la memòria històrica, però sí que ho és a la memòria social del municipi». A més de tot això també paren al costat d’un indret on hi ha una fossa comuna, i s’explica, a més de parlar d’aquest tema. A més de tot això, el cementiri de Sarral, és dels pocs que encara conserva la sala, i la taula d’autòpsies antigues. «És el lloc on el forense feia les autòpsies antigament, que com podeu imaginar, eren molt diferents de les actuals», apunta Amorós, qui afegeix que entren a veure-ho, i observen com han canviat els mètodes i les fórmules que s’utilitzen actualment.

Sarral és la tercera edició que han realitzat d’aquestes visites, mentre que a Blancafort enguany s’han fet per primer cop. Han anat a càrrec del geògraf, i meteoròleg, Ramon Bartolí. Van anar fins al cementiri actual, tot i que Bartolí que «no té grans elements com altres del territori».