La ciutat ibera descoberta a la zona del Vilar, una de les més importants de Catalunya
L’any 218 a.C. va ser atacada per les tropes d’Anníbal Barca en la Segona Guerra Púnica
La ciutat ibera descoberta a la zona del Vilar de Valls, a prop de l’estació de tren, seria la més important de l’antiga Cessetània, que comprenia la zona nord del riu Ebre fins aproximament el Garraf. El nucli urbà comprenia entre sis i vuit hectàrees i hi vivien 5.000 persones. Són algunes dades que han sortit de les dues darreres excavacions portada a terme per arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i que ahir va donar a conèixer Jaume Noguera, un dels directors de la intervenció arqueològica. Un altra dada, arrel del material trobat, és que fou atacada per les tropes d’Anníbal Barca durant la Segona Guerra Púnica, el 218 a.C.
Les primeres troballes a la zona van ser l'any 1882 durant la construcció de l'estació de ferrocarril. El 1923, durant l’explanació dels terrenys per construir l’estadi de futbol del Vilar van aparèixer restes de dues habitacions. Durant els anys posteriors, la successiva urbanització de la zona va anar afectant el jaciment, sense que pràcticament se'n fes cap mena de registre i salvaguarda. Durant aquells anys, cal destacar la tasca de seguiment de les diferents obres per part de la Comissió d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Vallencs.
La primera intervenció arqueològica es va fer el 1983, entre el camp de futbol i l'escola Eugeni d'Ors. Igualment, les obres que es van realitzar a l'escola l'any 2008, van permetre documentar murs de cases, sitges d'emmagatzematge, carrers i una possible muralla. L'any 2014, durant les pràctiques dels alumnes del Grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona es va descobrir, mitjançant una prospecció geofísica dirigida per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, una gran anomalia en el subsòl al nord dels antics magatzems. Pocs mesos després l’Ajuntament va proporcionar la maquinària per fer un sondeig que va confirmar l'existència d’un fossat de grans dimensions. Finalment, l'enderrocament dels magatzems l'any 2019 va permetre, gràcies al permís de la propietat, realitzar noves prospeccions geofísiques.
El novembre de l’any passat i el maig d’aquest es van portar a termes excavacions per part del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social de la UB, en concret l’equip Pròmac, que estudia la Protohistòria, el Mediterrani Antic i les Colonitzacions. Els resultats confirmen l’existència d’una ciutat de grans dimensions. Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2 –una petita part en terreny municipal i la majoria de propietat privada–, però en aquest espai ja s’han trobat nombroses restes.
La muralla
Ara s’ha posat al descobert una muralla d’uns vuit metres d’amplada, la qual, sumada al fossat de 14 metres d’ample i cinc de profunditat –que ja es va detectar en les primeres intervencions–, confirmarien l’existència de l’imponent sistema defensiu, amb cases amb diversos àmbits i barris diferenciats. En concret, es treballa amb la hipòtesis que el fossat i la muralla s’estenien centenars de metres d’est a oest per tancar l’accés a la ciutat pel seu extrem nord, entre els barrancs del Catllar i del Titit.
Enguany s’han excavat dues cases, que en el seu dia van resultar remades. S’han trobat 26 àmfores, algunes de les quals totalment senceres. També diversos projectils de balista, clavats en el sostre. Això vindria a avalar que la ciutat va patir una destrucció violenta durant la Segona Guerra Púnica.
La urbanització i el sistema defensiu localitzats en aquest ciutat són molt similars als de l’assentament de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès. Tan és així que, segons Noguera, segurament ambdós nuclis estarien gestionats per una mateixa entitat política.
Ahir es va signar un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Valls i la Universitat de Barcelona per continuar amb les excavacions durant quatre anys. Les properes podrien ser el setembre o octubre d’aquest any. L’alcaldessa, Dolors Farré, destacava la importància del jaciment, «de la ciutat ibera més important de les nostres comarques». Per la seva part, el vicedegà de Recerca de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Jaume Buixeda, va catalogar el jaciment “de nivell internacional” i també lloà la col·laboració que s’ha tingut de l’Ajuntament de Valls a l’hora de fer els treballs deixant maquinària. Buixeda va lliurà a Farré la clau ibera trobada en el jaciment.
Sobre el futur, la regidora de Patrimoni, Sònia Roca, comentava que s’estan treballant propostes així c om els passos urbanístics “per la futura museïtzació de l’espai”. També avançava que la zona, més endavant, haurà de ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).