Recuperen els escuts desapareguts de l’oratori de Sant Miquel a l’Espluga de Francolí

El passat 29 de setembre van desaparèixer dos escuts de l’oratori de Sant Miquel a l’Espluga de Francolí. Fa mesos que la parròquia va denunciar aquest furt, i va començar una investigació per part de la policia. Ara tot plegat ha acabat amb un final feliç. I és que la setmana passada els van trobar a la zona del Castell de l’Espluga. Així com explica Antonio Rosario, rector de l’Espluga de Francolí, la Guàrdia Urbana ho va trobar en una capsa de sabates al parc. Això va ser una gran alegria pel rector, que comenta que havia la denúncia feta, i ha sigut «un goig poder-ho recuperar». Un cop trobats es van lliurar als Mossos d’Esquadra, ja que formen part de la investigació, però han de retornar al seu lloc. Ara de moment, els tenen a la parròquia de Sant Miquel, i la intenció és tornar-los a posar a l’oratori, d’on els van sostreure.

Però quina és la història d’aquests dos elements i què representen pel municipi? En aquest context hem d’explicar que l’oratori de Sant Miquel té una trentena d’escuts que el decoren. Son de diferents municipis, i decoren aquest indret. Es tracta, d’obsequis que donaven els espluguins i les espluguines de fora vila, encapçalats per l’empresari i mecenes Lluís Carulla i Canals l’any 1959, es tracta de la persona que va inventar els cubs de brou concentrat que al llarg dels anys s’han fet tan populars arreu del món. Va ser l’impulsor de la construcció del nou oratori, de forma circular al camí de l’ermita.

Aquest oratori, amb la trentena d’escuts que el decoren van substituir l’anterior capella medieval, de planta quadrar, que estava situada a l’altra banda del camí, i que es trobava en un estat ruïnós. A més el nou edifici és de planta circular, i té la imatge de l’Arcàngel. També es poden observar tres vitralls de símbol de la catalanitat: la invocació de Sant Jordi, la de la Mare de Déu de Montserrat, i el lema de la ‘Catalunya que us invoca’. Els 32 escuts s’observen al voltant de l’altar, omplint tota la paret, i son de les viles i les ciutats pròximes a l’Espluga. Les persones que els donaven feien pelegrinatge fins a l’ermita de la Santíssima Trinitat, i està documentada des del segle XIII.

Per tant, Rosario comenta que era important trobar-los pel valor històric i sentimental que tenen. Pensa que la persona que els va sostreure «es va avergonyir», i per això els va llençar en aquesta zona en una capsa de sabates. Considera que és una «alegria» per l’Espluga i per l’oratori, a més dels municipis que representen. I és que els dos escuts pertanyen a Vimbodí i Valls. Hi havia incertesa sobre si els podrien recuperar o no, però finalment, han tornat a estar en mans de la parròquia. Els dos escuts son d’alabastre policromat, i per tant així com afirma el rector «tenen un valor molt més sentimental que no pas econòmic». Per aquest motiu, celebren que tot i el disgust inicial hagi quedat en un ensurt, i aquestes dues peces patrimonials, amb valor pel municipi s’hagin pogut recuperar.

Els dos escuts, segons apunta el rector, es van fer especialment per l’oratori, i per tant, la intenció és que tornin al lloc, i que es mantinguin allí on volien que estiguessin.

l En total, hi ha 32 escuts que representen diferents municipis dels voltants de l’Espluga de Francolí. Els donaven els peregrins quan arribaven com una mostra d’agraïment. És una part de la història espluguina que conserven, iq ue creuen que és interessant poder explicar a totes les persones.