El pessebre que passa del terç de segle de vida a Valls

La pandèmia ha impedit que Jordi Targa celebri els 35 anys muntant el pessebre enguany. Com que el 2020 es va paralitzar tot no el va poder fer, i per aquest motiu, aquest 2023 en lloc de fer 35 anys en fa 34.

Tot va començar quan era petit, a casa seva, a l’habitació de la seva germana, on reconeix que «ja feia passar l’aigua amb unes canyes i venien els meus amics a veure-ho». En aquest sentit, explica que a casa seva hi havia tradició, i per tant ell va heretar-la, i va generar molt interès.

A partir d’aquí fa 34 anys el va començar a muntar a la masia dels seus pares. Era el pessebre de l’hort de Puigpelat, i ja anava gent a veure-ho. «Formava les parets amb unes pedres vermelles», afirma Targa.

Diferents voluntaris controlaven el pas de la gent, ja que hi havia les vies molt a prop. Al cap de vuit anys va aconseguir traslladar el seu pessebre a unes naus de la ciutat, on s’hi està fins al 2011, quan aquestes naus es posen a la venda, i el pessebre passa a la capella del Roser. Aquest fet s’explica perquè durant les Decennals va veure una exposició de gegants en aquest indret, i va pensar que seria un bon lloc per posar el seu pessebre.

Alíi s’hi va estar fins al 2019, quan els tècnics, segons apunta el pessebrista, van assegurar que «no era el lloc més adequat», i finalment, va passar als baixos del consistori, i des de fa tres anys es fa a l’Oficina de Turisme. Targa comenta que allí queda «molt bé», perquè hi ha un circuit, i es pot veure des de tres cares diferents.

Es tracta, d’un pessebre, que cada any es fa des de zero, amb ciment ràpid. Es fa a sobre, directament, de la superfície que l’aguanta. I el pessebrista comenta que: «Quan arribo allí no sé què faré. Primer poso el llac, que és la zona principal, i a partir d’aquí començo a muntar. No porto res preparat, surt allí mateix, i això és el més bonic».

Un pessebre, dues parts

Jordi Targa enguany ha volgut fer referències a la situació que es viu a la societat. Així doncs, hi ha dues fonts que no ragen aigua, com volent explicar la sequera que vivim. A més, el pessebre està dividint en dues zones: la part catalana, més concretament de Valls, i la zona més del naixement, més de Palestina.

Així doncs, a la part que està ambientada a Valls es pot veure un planter de calçots, i no son de ficció, és ceba tendra plantada real, que s’ha de canviar al cap d’uns dies, i també s’han d’anar tallant, així com indicava el pessebrista. A més també hi ha una reproducció d’una casa pairal.

El llac és l’element que ho divideix tot, i a la zona ambientada en l’Orient Mitjà es poden observar palmeres, un oasi, el naixement. A més enguany, com a novetat, aquest és diferent, perquè Targa comenta que l’ha fet «més alt», i amb més «profunditat cap a la muntanya».

Mentre que bona part es fa al mateix moment i amb ciment ràpid, les figures les guarda d’any en any. De les més grans en té una vintena, i les van pintar unes àvies del barri fa uns anys. A més tenen un valor molt sentimental, ja que la seva mare n’hi va comprar algunes i ara les col·loca.