El ‘Cinema Paradís’ més particular de Vimbodí

Els més nostàlgics cada cop que pensen en un cinema recorden el mític cinema de la pel·lícula ‘Cinema Paradiso’. Una imatge que ens queda molt allunyada, ja que les multisales s’han anat imposant, i més enllà d’això, cada cop és menys habitual anar a una sala, perquè les plataformes i les possibilitats que ofereix internet fan que no sigui tan necessari. Enmig de tot això, encara hi ha algun lloc que romantitza aquesta forma de veure pel·lícules, com pot ser el Cinema Foment de Vimbodí. Un cinema dels pocs que queden a la comarca, més enllà de Montblanc, d’aquest tipus i amb programació setmanal. Sembla un miratge enmig d’un món cada cop més globalitzat i efímer.

Tot plegat, es va construir l’any 1928, però només com a teatre. Després de la Guerra Civil s’hi va continuar fent teatre, i a partir dels anys 50 s’hi va instal·lar el cinema. Concretament, l’any 1959 es va estrenar a Vimbodí el sistema ‘cinemaescope’ que així com explica Alfons Alsamora, al capdavant del Cinema de Vimbodí, «era el primer de tota la comarca». Aquest sistema, per qui no ho sàpiga, transformava la pantalla quadrar, en rectangular, més o menys com la coneixem ara. Concretament, la pel·lícula que es va fer era Santos el Magnífico. Així van ser els inicis d’aquest cinema que encara es manté i que va ser pioner en el seu moment. Durant tota aquesta època s’ha de destacar que el cinema era de la parròquia, propietat de l’església. Ho va ser fins al 1981, quan van decidir «donar-ho al poble», és a dir a l’Ajuntament. Fins aquest moment encara hi havia un altre cinema a Vimbodí, però que va acabar tancant, i per tant va ser l’únic que es va quedar. El consistori va decidir tirar endavant una sèrie de reformes, de fet n’ha anat fent diferents al llarg de tots aquests anys. L’última fa relativament poc. I és a partir de l’any 1981 que no s’ha tancat, així com indica Alsamora.

Però com es conserva, i com es manté tot això actualment? Doncs al capdavant hi ha tres persones, el mateix Alsamora, juntament amb Antoni Fernández i Albert Garcia. Tota la feina que fan és estrictament voluntària. Un dels responsables assegura entre riures que no veuen «ni un duro de tot això». Formen part d’una agrupació de quatre cinemes junts on hi ha Cervià, Arbeca i la sala de multicinemes de Lleida Screambox Funtic Lleida. És aquesta última que ajuda a subministrar pel·lícules als altres cinemes, i que els facilita la feina. Estan digitalitzats, però, tot i això, no poden projectar segons quines pel·lícules, com per exemple de Disney, perquè tot i que el sistema de projecció és digital, és més senzill. Per tant, projecten pel·lícules de cineclubs, que han estat o guanyat festivals, que han sigut punters entre altres. Tot i utilitzar el sistema digital actualment encara conserven l’analògic. L’administrador del cinema, Alsamora, diu que tenen sort perquè «els clients que tenim són fidels». Tot i això, reconeix que depèn del dia, i de la pel·lícula hi ha més o menys públic. A més les projeccions les aguanten dues setmanes, ja que d’altra manera no els sortiria a compte. Així com diu l’administrador «s’han d’abaratir costos, no podem fer una pel·lícula diferent cada dia». Tot i això, reconeix que van cobrint despeses, ja que entre altres coses al vestíbul tenen una zona on venen crispetes i begudes. Tot ho fan a preus populars, i apte per a totes les butxaques, perquè la seva finalitat no és fer negoci.

Aquest any han fet totes les teulades noves. Fins ara eren d’uralita, i això ja està prohibit. Per això, les van haver de canviar, i per fer-ho van aconseguir diferents subvencions. Aquesta és l’última millora que s’ha fet a l’edifici que al llarg dels anys ha anat canviant pantalla, butaques... tot amb l’objectiu de modernitzar-se i continuar atraient a la gent perquè ocupi la sala.