Dolors Farré: «El nostre àmbit natural és l’àrea metropolitana de Tarragona»

Diu que el que li agrada és sortir al carrer i estar amb la gent. «Tocar mans», en diuen assessors i spin doctors. Hi ha alguns senyals al seu despatx, com el bocí de paret ple de dibuixos de nens o la insistència en al·ludir a persones en comptes de les institucions. Com molts alcaldes, coneix les xifres i estadístiques de la ciutat, però no és el que et penses: també se sap l’horari de rodalies. Aquesta conversa ha estat editada per escurçar-la i per a més claredat.

L’alcaldessa Farré entrarà a la galeria de vallencs il·lustres?

Nooo. Em vaig posar en política per dedicar-me només a la ciutat.

Molts alcaldes han compartit l’alcaldia amb altres càrrecs.

En una ciutat com Valls és molt difícil estar en dos llocs diferents. Estic a l’Ajuntament i gestiono l’Ajuntament. Això em fa feliç. La meva carrera política és la meva ciutat. Ho tinc molt clar.

Li fan unes quantes crítiques per la gestió del centre de la ciutat.

Fa trenta anys que s’hi havia d’actuar. Qui governava llavors va preferir créixer pel nord i molts de Valls de tota la vida va abandonar el centre per fer cap a les urbanitzacions, als nous barris. Ara l’Ajuntament dedica molts milions al centre. Hi hem posat equipaments com la biblioteca, el Museu Casteller...

Ningú viu en un equipament.

Sí. Si el barri antic ha de tenir vida, hi ha de viure gent. L’últim any s’han fet moltes petites reformes, però convé disposar d’habitatge. Què fem perquè passi? Subvencionem rehabilitacions i bonifiquem l’IBI en un 95% als joves fins a 40 anys que van a viure al centre històric perquè el jovent és qui li ha de donar vida. I la part privada també hauria d’actuar.

Ha anat bé?

Ja hi ha hagut joves que s’hi han acollit. És una sortida molt clara. Una persona jove que es vol independitzar ho té complicat amb els lloguers. Si ha de comprar, ni en parlem. A l’Ajuntament, posem totes les eines a l’abast per facilitar als joves el dret a l’habitatge.

Diu que hi troba a faltar la iniciativa privada?

N’hi ha, però poca. Molta gent té pisos i els té tancats. Estem en contacte amb els propietaris i els ajudem els dos o tres primers anys perquè els lloguin. Clar, depèn de qui els ho vol llogar, no se’n refien. Però si el llogater té la garantia de l’Ajuntament al darrere, els és més fàcil. A locals buits del centre històric ja s’hi han instal·lat tres o quatre emprenedors formats a Valls Genera. És una feina de formiga.

Què pot fer un ajuntament al marge de donar subvencions?

En alguns casos necessitem que intervingui una administració superior perquè es construeixi. En altres, com al pany nord de la plaça de l’Oli, de les més boniques de la ciutat, les cases estan molt malament. Les hem anat expropiant i ara ens queden només un parell de cases per agafar perquè quan sigui el moment, puguem trobar algú per cedir-li el solar i que hi pugui construir.

Per què hauria de ser famós Valls, a més dels castells?

Per moltíssimes coses. Tenim un dels deu polígons més importants del país, dels més grans. És un dels motors econòmics de la ciutat. Tenim un teixit cultural i associatiu que és capdavanter a Tarragona. Tenim els castells, tenim la calçotada. Tenim el Museu Casteller, la joia de la corona. Els touroperadors en surten meravellats, estem pendents dels creueristes, hem fet campanya a les escoles del país...

Parla del polígon. Quines noves indústries arriben a Valls?

Estem molt ben situats respecte a l’aeroport de Barcelona, al port de Tarragona i l’A-27, pel túnel de Lilla, ens connecta amb la Conca i el Pla de Lleida. El preu del sòl industrial no és el mateix aquí que a Barcelona. Valls és una bona oportunitat: ara ampliem el polígon amb 63 hectàrees al nord. Ja hi ha empreses que esperen que el posem a disposició.

El president del Cercle d’Economia diu que el Baix Penedès hauria d’incorporar-se a l’àrea metropolitana de Barcelona. Vostè veu l’Alt Camp en aquesta tessitura en 30 anys?

No gens. Hem de posar tots els esforços a tirar endavant l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que està en fase embrionària, però que en alguns temes pot tenir futur.

Quins temes?

Pot ser una bona opció per a tots [els ajuntaments] en matèria d’energies renovables... Millor que anar per lliure. Pel transport públic. Un afer que vaig posar damunt la taula és què fem amb els centres històrics. És important, em sembla, que puguem centrar-nos en dos o tres temes concrets i fer via.

Valls no és una mica excèntric als altres municipis de l’àrea metropolitana?

L’àrea metropolitana suma. Hi hem de ser per aportar tot allò que puguem, però també per aprofitar els punts forts que tenim els municipis en conjunt. Sí que estem una mica més allunyats de Cambrils, Salou o Vila-seca, però pel que fa al turisme, l’empresa, el comerç... Tots ens podem ajudar i sortir-ne beneficiats. A més a més, jo vaig molt bé amb l’alcalde de Tarragona, l’alcaldessa de Reus... Sempre he cregut que, en política municipal, no són els partits, són les persones. Per distància i per projectes, el nostre àmbit natural és l’àrea metropolitana de Tarragona. És una aposta clara.

Ara ve el congrés de Junts i l’alcaldessa de Valls és un dels militants amb més poder. Volia que s’hi escoltés la seva veu?

Que s’escoltés la meva veu?

Al congrés. Vostè tindrà alguna idea sobre el que el partit hauria de ser o per on hauria d’anar. Hi ha molta discussió: si han de seguir els líders del 2017, si han de reciclar Convergència...

Per desgràcia, no he pogut anar al congrés perquè he de ser a Santa Úrsula. Em sap molt greu. Jo sempre he confiat en les persones. Milito a la JNC des del 1975 i sempre he fet confiança als líders. El dia que al capdavant de Junts hi hagi una persona que no respecti o no hi confiï, ho deixo. Jo estic en política municipal i hi ha hagut coses del partit que no m’han agradat, perquè les circumstàncies són les que són, però mentre Junts l’encapçalin persones que estimo, que respecto, en qui confio... Jo hi seré.

Què li convé, a Junts? Perquè ara si te’ls trobes en una escala no saps si pugen o baixen.

És important que enfortim el partit perquè el país ens necessita. Sempre que com a Convergència, PDECat, Junts pel Sí o Junts hem estat al Govern, el país ha avançat. I ara tenim el país aturat fa anys.

Com va amb el nou Govern?

En política jo sóc un bicho raro perquè ja he dit que confio en les persones, siguin del partit que siguin, mentre no em fallin. Jo he demanat hora amb totes les conselleries amb qui tinc temes de ciutat pendents per seguir la tasca inacabada. He parlat amb la subdelegada del Govern, la Lucía [López Cerdán], i tenim una magnífica relació... Com també amb la consellera de Cultura [Sònia Hernández]...

Quins pendents té Valls amb el Govern?

El que ara és importantíssim per la ciutat és construir un nou parc sanitari. El centre sociosanitari està molt malament, un Centre d’Assistència Primària i l’hospital ja s’han quedat petits. La proposta nostra és aplegar els tres equipaments en un sol parc. Optimitzarem recursos i personal. Nosaltres ja hem començat la modificació urbanística per entregar a la Generalitat el solar amb els serveis perquè hi pugui fer el parc sanitari. Aquest és un projecte dels grossos, d’uns 70 milions d’euros que la ciutat necessita amb molta urgència.

Què més?

És molt important la inversió en les escoles de la ciutat. N’hi ha dues, Els Baltis i l’Eladi Homs, les més antigues, que els convé una inversió en reformes.

Sanitat, ensenyament...

També les obres de la carretera d’Alcover a Picamoixons. El projecte s’havia de posar en marxa el segon semestre del 2023 i espero que arrenqui a principis de l’any que ve. També l’ampliació del polígon industrial i la construcció de dos edificis d’habitatges al centre, al carrer sant Antoni. Un altre pendent és el dèficit d’equipaments esportius. En parlarem amb el conseller Berni Álvarez.

Arran del tall de vies, Valls ha aixecat molt la veu per assenyalar les mancances del servei ferroviari.

Ui. És una cosa que ve d’antic. Fa vint-i-tres anys que treballo a l’ajuntament i des d’aleshores que demanem més trens. Ara tenim quatre trens d’anada i quatre de tornada. Dels d’anada, dos són directes i dos fan transbord. Fa 21 anys, quan l’alcaldessa era la Dolors Batalla, ens van dir que només hi havia una via i que no hi podien passar més trens. Què vam fer? Doncs pagar un tren de Valls a Sant Vicenç de Calders, perquè la gent de Valls, sobretot els universitaris, poguessin agafar el tren. Ho vam fer un any i prou perquè costava un dineral.

Què passa ara, vint anys i escaig després?

Doncs, sorprenentment, a causa del tall de vies, per Valls hi passen 32 trens diaris, més els de mercaderies. Quan ens van convocar a la subdelegació del govern espanyol [a Tarragona], i tant el secretari d’Estat, com la gent de Renfe, d’Adif, etcètera, s’omplien la boca que havien parlat amb els alcaldes. Jo em vaig aixecar per dir: perdoneu, gràcies per convidar-me, perquè tots heu parlat els uns amb els altres i a mi mai m’heu dit res. Fa vint anys, per la via de Valls no hi podien passar més trens. Ara en passen 30 o 32 i no n’hi ha cap que pari a Valls. Expliqueu-m’ho.

I què li van explicar?

Vaig dir a l’Antonio Carmona [el representant de Renfe a Catalunya] que jo necessito que la gent pugui anar a treballar a Barcelona, també els estudiants. Vaig ensenyar les dents.

Es va sortir amb la seva?

M’han posat set trens d’anada i set de tornada amb millors horaris. Mentre durin les obres, tinc trens. Primera batalla guanyada.

Hi ha una segona batalla?

Mercaderies. Tinc set barris que els trens els hi passen a cinc metres de casa. Són 7.000 persones afectades. Les vies també passen a tocar d’un institut i una escola. Vam acordar amb Adif que aquest octubre farien un estudi de les vibracions i de l’acústica. Quan tinguin els resultats miraran si cal posar pantalles pel soroll o si els trens de mercaderies, en aquesta zona, han d’anar a 30 km/h en comptes de 60 km/h.

No se la veu gaire convençuda.

Em preocupa què passarà després del tall de vies. Ara ens venen els trens de la línia de Reus, però quan el túnel estigui obert, els trens ja no passaran per aquí. Ja vam quedar amb l’Antonio Carmona que en parlarem a partir del novembre.