Dol al món casteller per la mort de Francesc Piñas, un referent del sector
Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013. Les seves innovacions en la confecció de les pinyes van suposar un gran avenç
Dol al món casteller. I especialment sentit a Valls i a la Colla Vella. Hi ha castellers que són un referent i un exemple per a generacions. Per la seva estima a la tradició i a la seva colla.
Francesc Piñas i Brucart, Piñas, com el coneixia tothom al món casteller, va morir aquest 1 de novembre als 82 anys. La seva pèrdua deixa una mica orfe els castellers. Però el seu exemple queda.
Des de la Colla Vella es recorda que «parlar de Piñas és parlar de carisma, d’entrega, de compromís, de dedicació, de rigor». Les seves aportacions tècniques dins dels castells són avui en dia part de la manera de fer de les rutines a les pinyes dels castells. «Però l’any 1962, quan ell s’implicà a la Colla Vella, no era així», destaquen a l’entitat. Piñas va estar amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant 62 anys ininterromputs.
Distincions
El 2012 a la Nit de Castells se li va fer entrega de la distinció a tota la seva trajectòria i tasca. El 2013 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. La Generalitat el va destacar com «una de les persones que més han contribuït a la recuperació del món casteller, a la seva expansió territorial i a la seva projecció».
Piñas va considerar el reconeixement com «un gran honor», però va afegir que «els castells no els pot fer una sola persona» i va voler fer extensiu el reconeixement «a tot el món casteller, sobretot a la Colla Vella, però també a tots els Xiquets de Valls».
Una de les contribucions a les colles va ser quan Piñas detecta la confecció de la pinya. Llavors el cap de colla designava els baixos, crosses i agulles i posteriorment la pinya es tancava de forma anàrquica. Piñas va imposar que així no s’avançaria. Va definir la figura de les primeres mans, daus, homes del darrere o laterals, creant castellers específics en cada posició, tenint en compte les alçades o les característiques físiques dels castellers.
I va ser a partir de llavors quan les colles van començar a plantar castells que van sorprendre. Va permetre el 1969 descarregar el 3 de 8 i carregar per primer cop al segle XX el 5 de 8, com es recorda a la Colla Vella. És en aquest 1969 quan se li presenta el repte de crear el primer folre del segle, per Santa Úrsula. Va ser el 2 de 8 amb 12 persones al folre, una gènesi per aquella diada de 1981 amb del 4 de 9 amb folre descarregat i el 1982, el 3 de 9 amb folre.
Aquest és l’inici dels castells amb folre que van implantar totes les colles. És un dels llegats que Piñas deixa al món casteller. Per la seva colla ha quedat l’exigència, el rigor i la seriositat.
Del 1962 fins al 1989 ocupà la figura de cap de pinyes i folres, a banda de les tasques administratives, relacions públiques, contractacions o seguretat dels castellers que realitzà fins a finals de la dècada dels anys setanta. La Colla Vella assenyala que «és una tasca tan extensa que és impossible de sintetitzar en un moment de consternació per la seva pèrdua».