40 anys sent la viva imatge dels gegants de l’Arboç

Els gegants de l’Arboç són unes peces d’imatgeria festiva úniques a Catalunya. Datats de l’any 1827, podrien esdevenir les figures més antigues del país. Enguany, durant la Festa Major de la vila, que tot just va començar ahir, es commemora el 40è aniversari de l’estrena de les seves rèpliques.

«El mal estat de conservació en què es trobaven els gegants vells i el fet de no trobar gent per portar-los van ser determinants perquè l'any 1984 es construïssin unes rèpliques», assegura el cap de colla dels Gegants i Nans de l'Arboç, Andreu Nogueira.

La idea era que pesessin menys, que fossin més còmodes de portar i alhora poguessin sortir fora de la vila. L'impulsor de la iniciativa va ser Santi Mañé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Arboç durant la legislatura 1983-1987. Així doncs, es va encarregar construir les rèpliques al barceloní Xavier Jansana i els vestits van ser confeccionats per les modistes arbocenques Montserrat Escarrà i M. Teresa Roquer.

Actualment, el gegant mesura 3,45 metres d’alçada i pesa 60 quilograms, mentre que la geganta fa 3,20 metres i pesa 55 quilograms. Els caps, les mans i els cossos estan fets de cartró pedra.

I els gegants vells?

Després de l’estrena de les rèpliques l'any 1984, Nogueira relata que els gegants vells van quedar «arraconats i completament oblidats» damunt l'escenari del local Arbosense durant una dècada. Amb tot, l'any 1995 es van recuperar de l'oblit gràcies a Paco Nogueira, cap de colla d'aleshores, i van ser restaurats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i Jordi Grau, del taller El Drac Petit de Terrassa.

«Arran d'aquesta restauració, la parella va rebre la distinció de peces de patrimoni per part de la Generalitat de Catalunya i el 2009 es van catalogar com a elements festius patrimonials d'interès nacional amb motiu de la declaració de la Festa Major de l'Arboç com a festa patrimonial d'interès nacional», apunta el cap de colla.

Des de l’any 2003, els gegants originals estan exposats dins d'unes vitrines al vestíbul de la Casa de Cultura i la seva única sortida es limita al matí del quart diumenge d'agost. Mentrestant, els gegants nous són els que actuen per les places i els carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya. Aquesta Festa Major serà un cas especial, ja que les figures velles es troben immerses en un procés d'estudi per part del Taller Avall de Reus. «La finalitat és esbrinar l'origen d'aquestes peces, conèixer el seu constructor i, sobretot, la data en què foren esculpits», assenyala Nogueira.

Passió gegantera

L’Arboç és una vila on la tradició gegantera sempre ha estat coneguda arreu del país, sobretot per l'antiguitat dels seus gegants. Amb tot, i segons Nogueira, unes dècades enrere «els gegants no despertaven l'interès de gaires persones», tot i que aquesta tendència es va trencar el 2009.

Aquell any es va estrenar el Ball dels gegants de l'Arboç, una dansa composta pel reusenc Jaume Aguza i coreografiada per l'arbocenc Ramon Vallverdú. «Des de llavors, petits i grans esperen impacientment la Festa Major per veure dansar totes les figures amb la seva màxima esplendor, cadascuna amb el seu ball propi», recalca el cap de colla.

Per celebrar l’efemèride local, enguany les dues figures lluiran una cinta amb la inscripció dels 40 anys i estrenaran la Marxa dels gegants de l'Arboç, una composició de Jaume Aguza que s'interpretarà únicament perquè les peces surtin de plaça de manera solemne i marcada.

A més a més, Nogueira destaca: «També hem volgut aprofitar l'ocasió per col·locar el ventall de la geganta tal com el portava originàriament el 1984». Es tracta d'un complement de punta de coixí confeccionat per la puntaire arbocenca Antònia Miquel, que farà recordar el moment en què les dues rèpliques van sortir per primer cop pels carrers de l’Arboç.