El Corredor Mediterrani és una infraestructura de transport ferroviari en desenvolupament que connecta diverses ciutats i regions de l’Arc Mediterrani, que abasta des d’Algesires fins a la frontera d’Hongria i Ucrania, amb l’objectiu de millorar la seva interconnexió. Aquesta via és una de les rutes clau de la xarxa transeuropea de transport de la Unió Europea, concebuda per afavorir la interconnexió sostenible i impulsar el desenvolupament econòmic entre els estats membres.
Al mateix temps resulta un eix essencial per a l’economia de Catalunya per diverses raons. En primer lloc perquè permetrà connectar la regió amb el mercat europeu a través d’una xarxa ferroviària d’ample estàndard, facilitant tant el transport de mercaderies com de passatgers, fet que potenciarà les exportacions i el comerç internacional. I a més, facilitarà el transport de productes manufacturats, especialment en sectors clau com l’automòbil, l’acer i altres indústries pesades. La connexió directa amb els ports de Barcelona i Tarragona millorarà l’eficiència logística per a l’exportació cap a Europa i altres mercats internacionals.
L’ús del tren per al transport de mercaderies és més econòmic i sostenible que el transport per carretera, fet que permet a les empreses catalanes ser més competitives en reduir els costos logístics i fomentant noves inversions.
El corredor contribueix a la reducció d’emissions de CO₂, ja que trasllada una part significativa del transport de mercaderies de la carretera al tren, en línia amb les polítiques de sostenibilitat i els objectius climàtics fixats per la Unió Europea.
La millora de les infraestructures ferroviàries facilita l’expansió dels sectors industrials, ja que afavoreix el transport de materials i productes acabats. Aquest desenvolupament genera llocs de treball tant durant la construcció de les infraestructures com en els sectors beneficiats per la millora logística.
El Corredor Mediterrani també afavoreix el moviment de passatgers, tant dins de Catalunya com cap a altres regions d’Europa, impulsant el turisme i les relacions comercials a banda d’afavorir el comerç, la industrialització, la sostenibilitat i la creació de llocs de treball.
A més de connectar ciutats i regions costaneres, aquesta infraestructura també inclou una connexió estratègica per l’interior, passant per Saragossa i enllaçant Barcelona i Tarragona amb el Corredor Cantàbric-Mediterrani. Aquest traçat interior requereix la creació d’un hub intermodal a Lleida, amb la construcció d’una nova terminal en el marc del desenvolupament estratègic del sector Torreblanca-Quatre Pilans.
Aquesta terminal, juntament amb altres actuacions estratègiques, com l’adequació de trams de doble via al llarg de 8 km, podria tenir un impacte considerable en la capacitat i l’operativitat del corredor. El Comissionat del Corredor Mediterrani n’estudia la viabilitat i explora possibles vies de finançament.
Tot i que moltes de les competències en el desenvolupament del Corredor no són de la Generalitat, el seu impacte a Catalunya és molt significatiu. Per això, la implicació del Govern és rellevant en la planificació, el disseny i l’explotació d’aquest projecte desenvolupat per ADIF i que compta amb l’Oficina del Comissionat del Corredor Mediterrani, dirigida per Josep-Vicent Boira.
En aquest context, el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, es va reunir el passat 15 d’octubre amb el Comissionat per presentar un conjunt d’actuacions destinades a millorar la capacitat i les prestacions de la línia ferroviària del Corredor Mediterrani que connecta Barcelona, Lleida i Saragossa, així com per facilitar el trànsit de mercaderies.
Més enllà del paper que l’Estatut i el reglament europeu assignen a la Generalitat, el Govern està treballant tant per vies formals com informals per assegurar que els interessos de Catalunya siguin adequadament defensats en tots els àmbits. Per aquest motiu, la Generalitat ja va participar activament al Fòrum del Corredor Mediterrani, celebrat a Brussel·les el passat 19 de novembre.
Aquest fòrum, impulsat per la Comissió Europea, té com a objectiu garantir el compliment dels terminis i requisits establerts per la normativa europea. L’execució efectiva del projecte fixa un desenvolupament bàsic del corredor per al 2030, una ampliació dels requeriments per al 2040, i la finalització completa per al 2050.
En aquest context, és especialment rellevant per a Catalunya assegurar la finalització del tram francès del corredor mediterrani (Montpelier i Perpinyà), una connexió crucial per connectivitat de Catalunya.