Fabián Huguet és el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona i secretari del Consejo General, màxim òrgan dels col·legis territorials. Huguet reclama un pacte d’Estat per tal de disposar d’una única línia de treball a nivell polític, que ajudi a solucionar els problemes que pateix el sector immobilari.
En l’àmbit polític, les discrepàncies en matèria d’habitatge estan a l’ordre del dia. Com afecta això el sector?
En aquest últim any hi ha hagut canvis importants en el món de la vivenda i les noves normatives estan penalitzant al mercat immobiliari. S’han de prendre mesures diferents a les actuals. Si parlem de vivenda, avui en dia seguim sense tenir un pacte d’Estat i això només porta perjudicis. Per tant, necessitem una bona política d’habitatge que englobi tots els aspectes que afecten al nostre sector.
Com per exemple, el de l’ocupació o el dels pisos turístics?
La ocupació és un assumpte gravíssim en el que no s’hi està posant una solució clara. El mateix passa amb la problemàtica dels pisos turístics. Aquí el principal entrabanc que tenim és que aquestes vivendes no disposen d’una regulació com a tal. A aquest fet se li ha de sumar que, a més, tampoc tenen els requisits que ha de tenir un allotjament turístic, i això aboca, inevitablement, a un problema de convivència amb les comunitats de veïns.
Què en pensa, de la limitació del 3% en les renovacions anuals dels preus del lloguer, establert en la nova Llei d’habitatge?
Per començar, limitar el preu de lloguer no funciona enlloc. La solució es basa en establir una sèrie de garanties jurídiques a l’arrendament, deixar llibertat perquè els propietaris arrendin les seves vivendes i potenciar les polítiques fiscals favorables al lloguer. Un cop més, insisteixo, el mercat s’ha de regular.
Finalment, la pregunta del milió: Propietat o lloguer?
Històricament Espanya és un país de propietaris, aquí tenim aquesta mentalitat i hem d’acceptar aquesta realitat, tot i que avui en dia no és una cosa fàcil. De totes maneres ara sembla que el lloguer comença a prendre una mica més de protagonisme, però igualment el sentit que li donem aquí no és el mateix que li donen, per exemple, a Alemania, on el concepte de lloguer és que per tota la vida i aquí a Espanya la mentalitat és que ha de ser una situació provisional. Llavors, per equiparar els conceptes de propietat i lloguer que tenim aquí hem de buscar mecanismes per millorar o bé canviar aquesta mentalitat.