La Universitat Rovira i Virgili ha coordinat a Tarragona l’entrada en funcionament de la Vall de l’Hidrogen. En quin punt es troba ara mateix el projecte?
Ja està en marxa i abasta camps tan estratègics per al futur de Catalunya com ara la mobilitat sostenible, la indústria verda, l’economia circular o una producció i logística més eficient, així com l’aposta per l’R+D+I o la formació.
És una iniciativa estratègica i de consens de país, articulada al voltant de la necessitat d’una transició cap a les energies renovables i d’una indústria que aposta per la sostenibilitat.
Els experts asseguren que l’Hidrogen Verd és la millor alternativa als combustibles fòssils. Però adverteixen també que la seva implementació serà lenta. Què en pensa?
Precisament la recerca és la clau de volta que haurà de facilitar la superació de les dificultats evidents a l’hora de transitar des d’un model econòmic basat en energies fòssils a un altre en energies renovables.
De fet, els centres de recerca i les universitats del país són molt actius en aquest àmbit, amb diverses línies de treball i grups de recerca reconeguts en els àmbits de les energies renovables, el cicle de l’hidrogen, les bateries eficients o l’eficiència energètica, per exemple. Catalunya vol liderar la transició energètica, especialment des de la demarcació de Tarragona, treballant al voltant de la cadena de valor de l’hidrogen amb l’objectiu de la neutralitat climàtica.
Com veu el desplegament de les energies renovables a Catalunya?
Amb optimisme. Catalunya ha canviat la situació de paràlisi que vivia el sector de les renovables en els darrers deu anys. En poc més de dos anys i mig hem autoritzat més de 1.600 MW de potència, i s’han desbloquejat projectes ja autoritzats.
«La Vall de l’Hidrogen és una iniciativa estratègica i de consens de país»
Aquest Govern ho ha fet buscant la compatibilització entre els diferents usos del sol i fomentant la participació de cada territori en els projectes que s’hi ubiquin. A més, estem treballant en l’elaboració del Pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables.
I no perdem de vista que també estem impulsant projectes per fer de Catalunya un espai atractiu per a la recerca en matèria d’energies renovables, com són la plataforma PRIMA i la plataforma PLEMCAT.
Tarragona també acollirà el centre de descarbonització industrial de Catalunya. Quan se sabrà la seva ubicació?
Estarà a Tarragona, tot i que encara no està tancada la seva ubicació exacta. S’anunciarà quan estigui acordat. Serà un espai de recerca i transferència de coneixement que aglutinarà i impulsarà activitats d’R+D+i per al desenvolupament d’aquelles tecnologies necessàries per a la descarbonització de la indústria, especialment del Camp de Tarragona.
L’hidrogen verd hi tindrà un paper central, és una prioritat de país; ens hi juguem la competitivitat i la supervivència de bona part de les nostres empreses.
Arribarem a temps per poder complir el termini imposat per la UE de neutralitat climàtica el 2050?
Europa preveu que el 2050 el 25% de l’energia passi a través de l’hidrogen net i des de Catalunya hi estem alineats i ben posicionats. Estic convençut que arribarem a temps; de fet la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 demostra que és possible.
Estem parlant d’objectius molt ambiciosos; hem de consumir molta menys energia, i d’això n’hem de ser conscients tots, des de les administracions fins als ciutadans, passant per les empreses.
«Estic convençut que arribarem a temps a la neutralitat climàtica fixada pel 2050»
Aquesta legislatura està servint per assentar les bases del model energètic que volem per Catalunya: net, sostenible, distribuït i participat; i també per dimensionar l’administració per tot aquest repte. Un cop fet això, serà qüestió d’assolir una velocitat de creuer en tots els àmbits.
La URV disposa de nombrosos centres d’investigació. Un dels més destacats és l’ICIQ. Quins són ara mateix els seus principals projectes?
Molts dels seus principals projectes giren al voltant de la sostenibilitat i el medi ambient, com ara l’àmbit de la catàlisi sostenible, l’àrea de recerca més significativa dedicada a la millora de l’eficiència d’utilització dels recursos i la minimització en la generació de residus. També en energies renovables, per contribuir al desenvolupament de noves solucions energètiques. Sense oblidar diversos projectes per abordar els reptes del canvi climàtic en el camp de la química o per convertir les emissions de carboni i nitrogen en recursos valuosos mitjançant un procés fotoelectroquímic sostenible. L’ICIQ és un autèntic referent internacional.
Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’emergència hídrica que ja pateix Catalunya. Quina recerca es fa des de la universitat per reaprofitar i/o estalviar aigua?
Un dels trets del model de recerca que hem consolidat entre tots a la Llei de la ciència de Catalunya és el de fer recerca enfocada a la societat, per estudiar i resoldre reptes que ens afecten a tots, i la gestió de l’aigua i la sequera n’és una bona mostra.
En tenim molts exemples. Com es fa a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que fa recerca i transferència de coneixement sobre tots els aspectes relacionats amb l’anàlisi, millora, i gestió de l’aigua, en especial en aquells que tenen a veure amb els ecosistemes i les activitats humanes.
Creu que anem massa tard en la construcció de noves dessaladores?
El que és evident és que el Govern no s’ha estat de braços plegats i fa temps que treballa per superar la crisi hídrica. Hem desplegat un Pla Especial de Sequera, s’han compromès 2.400 M€ perquè Catalunya no depengui només de la pluja, s’ha constituït la Taula Nacional de l’Aigua per construir una nova cultura de l’aigua.
El Govern també treballa amb noves infraestructures del cicle de l’aigua, amb l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la construcció de la del Foix. I el que és clau també: apostem per la recerca i el desenvolupament per impulsar un ús més eficient.
