«A mi el programa Sempre Acompanyats m’ha salvat la vida». Així de directa és Salomé Bertomeu, de 59 anys i nascuda a Deltebre, tot i que viu a Tortosa des de fa molts anys. Des de fa dos és beneficiària del programa Sempre Acompanyats, que té com a objectiu empoderar, sensibilitzar, prevenir i fer xarxa entre persones que pateixen soledat no desitjada. El programa, de la Fundació «la Caixa», ha atès aquest any 168 persones grans a Tortosa, Jesús, Campredó i Vinallop. Tot això, amb la Creu Roja Catalunya, 35 entitats socials i 18 persones voluntàries.
Salomé, per diferents circumstàncies, no ha tingut una vida fàcil. El 2020, just abans de la pandèmia, va passar de ser una persona envoltada d’amistats i de fer coses de dilluns a diumenge, treball, gimnàs, muntanya, sortides... a quedar-se sola. Per una mala praxis mèdica, la seua mobilitat es va veure greument afectada, ara ha de caminar ajudada d’un bastó i no ha pogut recuperar la vida que tenia. «A partir d’aquell moment vaig tancar-me a casa. I estava afonada. Puc contar en una mà les persones que es van apropar a mi a partir d’aquell moment. Em vaig sentir desemparada. Per sort tinc el meu fill i la meua jove que venen sovint a casa, de fet el meu fill teletreballa des de casa meua tres dies a la setmana, i tinc néts», relata. Va ser un treballador social del centre de salut mental on acudia que li va recomanar trucar al programa. «El primer que vaig pensar és que potser podria ajudar jo, o fer companyia a una persona gran. Però realment qui necessitava ajuda era jo». I així va ser: «m’ha ajudat molt escoltar la gent, saber de la seua vida, sobretot de la gent més gran, escoltar les experiències. M’ha obert molt la ment. El valor del programa és aquest punt de contacte entre les persones», valora.
Un dels voluntaris del programa és Pere Panisello, metge jubilat de 72 anys de Jesús, i voluntari de Creu Roja des del 2020. Pere hi participa donant suport en activitats de difusió i sensibilització i fent trucades telefòniques de seguiment a participants. «La pandèmia va ser una època de reflexió i t’adonaves de la problemàtica que hi havia a nivell social. Sempre he participat de moltes activitats i coneixia el programa, ja que vaig ser regidor de Tortosa, i em vaig donar d’alta com a voluntari. Sé el problema que hi ha de la gent que se sent sola, no la que viu sola, que és diferent. L’aïllament i la depressió també els afecta a nivell orgànic. A vegades es difícil detectar-ho. En general costa dir si estan malament, es tanquen molt», exposa.
El treball de les entitats, clau
Si bé el programa en un inici era per majors de 65 anys, s’ha demostrat que cada cas és particular i el treball en xarxa és important. «I també el de les entitats o de les associacions de gent gran perquè detecten els casos, veuen si la gent participa d’activitats o si es queda tancada a casa... Hi ha una mica de responsabilitat per part de tots», clou Panisello.
L’augment de l’esperança de vida, les noves formes de convivència familiar i una organització diferent de l’ús del temps plantegen una realitat cada vegada més complexa, i d’aquesta sorgeixen nous reptes, entre els quals hi ha la soledat, que s’estima que afecta prop de 3 milions de persones a tot l’Estat. La missió del programa Sempre Acompanyats és empoderar les persones grans en situació de soledat posant-les al centre, com a subjectes actius del seu propi procés d’envelliment, i acompanyant-les en la cerca d’una vida plena a partir del foment de les relacions de benestar i suport. El programa, en marxa a 13 territoris a més de Tortosa, busca la implicació d l’entorn comunitari per construir aliances i treballar en xarxa.
