Abans que el sol s’amague per darrera de la Serra del Montsià, una petita multitud s’aplega al llarg de la passarel·la i les tarimes de fusta del Trabucador, al Delta de l’Ebre, per gaudir de l’espectacle. Molts no solten el telèfon mòbil ni per un segon: fotografies i vídeos s’acumulen al carret dels aparells, i de la cinquantena de fotos alguna serà prou bona com per penjar-la a les xarxes socials. Les amigues es fan fotos les unes a les altres: ara d’esquena, ara de cara, ara somrient, ara dretes caminant per la passarel·la... Un gran grup de kitesurfistes estan aconseguint que l’estampa, amb la posta de sol, siga encara més fotogènica. La silueta de les seues veles semblen aus a contrallum. Uns nois prenen una cervesa asseguts amb els peus penjant i xerren, malauradament, de feina. El «xiringuito» de la vora posa bona música dels 90. Una noia s’apropa per l’aigua amb una taula de paddle surf, temorosa de ficar els peus a l’arena, perquè assegura que hi ha un fang movedís gens agradable. En dos minuts el sol desapareix sense fer soroll, engolit pel Montsià, i per tot arreu es queda a l’aire com una boira tènue de color rosat, com el rosa dels flamencs que «pasturen» per la Tancada, una mica més enllà. Tothom té la sensació que alguna cosa ha acabat, que la narració silenciosa de la natura també ens explica alguna cosa. L’estiu se’n va, però, en realitat, ha quedat atrapat per sempre en la retina dels privilegiats espectadors d’una posta de sol imperible al Trabucador.
Símbol del Delta, per la seua bellesa i fragilitat, el Trabucador va posar-se «de moda» poc abans de la pandèmia i el 2020 va patir aglomeracions de turistes. Sense poder agafar avions per la Covid, aquell estiu visitants d’arreu de Catalunya i de l’Estat van escollir el Delta com a destí per a les seues vacances. Furgonetes i vehicles van aparcar sense restriccions també la següent Setmana Santa, de forma que l’estiu del 2021 l’accés al Trabucador es va restringir i controlar amb pagament. Una mesura que en conjunt es va veure amb bons ulls pels visitants, per tal de protegir un espai natural d’alta fragilitat i limitar els horaris de visita.
Enguany ja no s’han vist aglomeracions. Els visitants són nombrosos, però menors a altres anys. Ja no cal batallar per agafar posicions per veure la posta de sol i l’entrada i sortida és molt més còmoda, malgrat que ara hi haja la barrera i el control d’accés. Molts venen per primera vegada, altres repeteixen perquè, asseguren, que el Trabucador és «únic».
És per exemple el cas de Joan Garriga, de Sant Cugat del Vallès, que cada estiu es reserva una setmana de les seues vacances per acudir al Delta i fer kitesurf al Trabucador. «Aquí puc practicar molt tranquil i sense banyistes de per mig. Vinc amb la furgoneta i m’hi passo tota la tarda», detalla. «El Trabucador és un lloc únic, no conec cap altre lloc així».
Un grup d’amigues ve de molt més aprop, d’Amposta. Coneixen el Trabucador de tota la vida. «Ara es fa pagar, però si venim les quatre en un cotxe no ens importa, surt barat, i ens agrada venir ni que siga un cop a l’estiu per veure la posta de sol i fer fotos. Per molts cops que haguem vingut, sempre és bonic», expliquen.
Altres visitants són veïns de la Ràpita, que tenen l’accés gratuït, i veuen com ha evolucionat i canviat amb els anys un espai que se’l senten propi. La mar plana del Trabucador permet la pràctica d’esports aquàtics amb més seguretat. L’empresa Més Mar lloga caiacs, taules de paddle surf i fins i tot una andròmina que crida l’atenció a tots els espectadors: la waterbike, una bicicleta d’aigua amb flotadors, còmoda i divertida i sense risc de bolcar. Altres, més tranquils, sols volen gaudir en calma dels últims rajos de sol d’un estiu, que ara sí, sembla que arriba a la seua fi.
