En el marc de la 16a Festa del Mercat a la Plaça, que arrenca avui a Amposta, el Museu de les Terres de l’Ebre presenta una exposició sobre els antics molins arrossers i la industrialització a la ciutat. Amb el títol de ‘Blanquejant l’arròs. Els molins arrossers de l’Ebre’, l’exposició restarà oberta fins al 30 de juny i explica el procés d’industrialització de l’elaboració de l’arròs al territori, però principalment a Amposta, entre finals del segle XIX i el segle XX.
A través d’objectes i documents, es dona a conèixer l’evolució històrica dels molins i fàbriques d’elaboració de l’arròs i els aspectes més tecnològics (arquitectura, fonts d’energia, maquinària ...) i humans de l’activitat que va transformar Amposta i el Delta de l’Ebre.
Segons relaten des del Museu, a final del segle XIX, al tram final de l’Ebre la industrialització es va adaptar a una nova producció agrària: l’arròs. El seu conreu havia augmentat exponencialment a partir de l’aixecament, l’any 1860, de la prohibició de conrear-lo. Aquest fet i l’entrada en servei dels canals de l’Ebre (el 1857 s’inaugurà el Canal de la Dreta i el 1912 el de l’Esquerra) «va significar un canvi profund de les estructures demogràfiques, socials i econòmiques de les comarques del sud del país».
Al tombant del segle XIX la presència de molins arrossers s’estén a moltes localitats de l’Ebre. A Amposta, el primer centre elaborador al segle XIX, s’hi sumen ben ràpidament l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja, Camarles, Tortosa, Deltebre, La Ràpita... Es van posar en marxa els molins arrossers, que inicialment adaptaren molins fariners existents per a procedir a l’espellofat de l’arròs.
Aviat, però, van introduir els processos i la maquinària pròpia, a més de noves fonts d’energia i estructures arquitectòniques adaptades primer des de l’empresa privada i després per mitjà de les cooperatives.