Un informe de la Universitat Rovira i Virgili vincula la davallada de l’atur a les Terres de l’Ebre, més d’un 17 per cent entre el 2011 i el 2016, amb la pèrdua de la població activa, a diferència del que ha succeït a la resta de Catalunya.
Així ho assegura l’informe Reducció de l’atur i migracions recents a les Terres de l’Ebre, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV.
I és que de 2011 a 2016, l’Ebre ha perdut més de 10.000 habitants, un 5,61 per cent del total, mentre que a Catalunya hi ha hagut en el mateix període un creixement positiu del 0,22 per cent.
«Les variacions negatives en termes absoluts en la població tendeixen a correlacionar-se amb molta claredat amb les variacions negatives de l’atur als municipis ebrencs», afirma l’estudi.
L’estudi assenyala que la demografia ebrenca es caracteritza per tenir una estructura envellida i una emigració de gent jove que marxa de les Terres de l’Ebre a estudiar fora i acaba fixant la residència en el lloc on ha anat a estudiar —sobretot Tarragona i Reus— perquè possiblement hi ha trobat la seva primera feina.
A això s’ha sumat la pèrdua de població immigrant que davant la situació de crisi ha retornat als seus països d’origen, i explica el retrocés demogràfic dels últims anys a l’Ebre. La pèrdua de població immigrant ha estat del 24,49 per cent, mentre que a Catalunya la reducció és d’un 13,70 per cent. Així, el document detecta una clara coincidència entre el període de màxima reducció de l’atur i el de l’emigració d’estrangers, majoritàriament població activa. També subratlla que l’emigració autòctona i l’envelliment de la població són més accentuats a l’Ebre que en altres territoris de Catalunya.
L’informe conclou que l’Ebre presenten «clares limitacions en la creació d’ocupació i que això és conseqüència i també causa d’un teixit socioeconòmic feble, fins i tot als principals nuclis urbans». Un fet, s’assegura, agreujat per l’envelliment de la població. Davant d’això es considera fonamental impulsar polítiques que fomentin la competitivitat econòmica i empresarial, incloses mesures per captar noves activitats en nodes estratègics, així com donar suport a aspectes complementaris com la millora del transport públic de cara els treballadors. «Hauríem de ser capaços d’atraure població i frenar l’emigració. Crec que l’Ebre pot ser un territori idoni per retenir talent», sentencia Joan Antonio Duro, director de la Càtedra.