L'exdirector general de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria entre els anys 2012 i 2014, Jaime Suárez, ha refermat que el govern espanyol va decidir mantenir el tancament de les instal·lacions del projecte Castor per evitar la represa dels terratrèmols a la zona. Ho ha assegurat a la vista del judici contra els directius del magatzem de gas submarí, acusats de delicte ambiental per haver mantingut les operacions durant l'episodi sísmic. L'afirmació, en boca d'un exalt càrrec del govern espanyol, que mai es va mostrar tan categòric en aquell moment al relacionar injeccions i sismes, qüestiona l'estratègia de la defensa de presentar Castor com un projecte tècnicament modèlic i de minimitzar l'onada sísmica.
Si bé l'informe que l'Institut Geològic i Miner (IGME) va emetre a principis de 2014 ja deixava clara la correlació entre injeccions i sismes, el govern espanyol mai es va mostrar explícit al respecte i llançava constantment pilotes fora. "Havia una relació causa-efecte. No es podia extreure el gas del magatzem i es va prorrogar la decisió", ha declarat Suárez, referint-se a l'ordre del Ministeri d'Indústria va decidir tancar les instal·lacions del Castor el setembre de 2013, més de tres setmanes després de començar els terratrèmols. Un tancament que van decidir prorrogar a finals de juny de 2014.
"Els tècnics suposaven que si es tornava a injectar es desestabilitzar la situació del magatzem i tornarien els sismes, sense saber molt bé la seva gravetat. Per tant, per evitar el risc a les persones, al medi ambient i a tot no ens vam poder moure de la paralització", ha reblat responent a preguntes de la fiscal. Segons ha afegit, els experts creien en un primer moment que les injeccions haurien mobilitzat la falla d'Amposta però després van sospitar que un trencament més profund i de menors dimensions n'hauria estat el responsable. Els acusats van apuntar aquest dilluns que la incertesa sobre la continuïtat de l'activitat "afectava la viabilitat" del projecte i, per aquest motiu, van renunciar a la concessió el juliol de 2014.
En el judici que se segueix a l'Audiència de Castelló contra l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, els advocats de la defensa han intentat treure petroli de la suposada inconcreció sobre la falla que exactament hauria generat els sismes o el punts concret de la seva lovalització. L'estratègia de l'empresa segueix encaminada a centrar l'atenció del tribunal en rebaixar la intensitat dels sismes durant les dues setmanes d'injeccions el mes de setembre –sense acceptar la responsabilitat de l'onada posterior, amb més de mil moviments- i el fet que la zona on es treballava està oficialment considerada com a de sísmic molt baix risc.
Precisament, en la segona sessió del judici d'aquest dimarts han declarat diversos responsables i tècnics de l'Observatori de l'Ebre, l'organisme que va advertir en primera instància de la perillositat de les injeccions de gas al Castor –unes al·legacions al primer procés d'avaluació d'impacte ambiental que no van trobar resposta, segons ha recordat l'exdirector de l'organisme, Joan Miquel Torta- i a qui Escal UGS van encarregar, l'any 2008, la monitorització de l'activitat sísmica al magatzem de gas submarí.
Fiscalia ha intentat desactivar els arguments de la defensa mostrant la sèrie sísmica històrica que l'Observatori de l'Ebre havia estudiat a la zona entre 1975 a 2013 i que va registrar 108 terratrèmols, amb un màxim de 3,8 a l'escala de Richter. La responsable de la monitorització en el moment de la crisi sísmica de 2013, Estefania Blanch, ha explicat que van avisar l'empresa el dia 10 de setembre pel creixement "no habitual" dels moviments. Només el dia 12, quan l'empresa va tornar a injectar 8 milions de metres cúbics diaris al magatzem –el màxim nominal- se'n van produir 47.
A preguntes de la defensa, Blanch ha admès que en el moment de reduir el cabal de les injeccions "es va reduir la freqüència i la magnitud" dels sismes. Una tendència que es va apreciar específicament l'any 2014, mesos després de la paralització de l'activitat, quan la sismicitat va tornar als valors de 2012. És a dir: sense activitat al magatzem submarí l'estadística de moviments sísmics va recuperar els valors anteriorment habituals, fet que reforçaria el nexe causal entre injeccions de gas i terratrèmols.
El sismògraf submarí que no es va instal·lar
La responsable de la secció sísmica de l'Observatori de l'Ebre i del projecte de monitorització, Arantxa Ugalde, ha reconegut que la xarxa sísmica instal·lada per detectar l'evolució sísmica durant els treballs i la posterior explotació era insuficient. El projecte havia previst la instal·lació d'un OBS, uns sismògraf submarí, per poder aportar i complementar amb dades més precises les que els dos sismògrafs instal·lats a més de 30 quilòmetres en paral·lel a la costa per encàrrec d'Escal UGS. La instal·lació que no es va arribar mai a produir perquè, segons la defensa, estava condicionada al resultat de fases posteriors.
En les declaracions, les especialistes de l'Observatori han admès que no existien llindars de perillositat sísmica a partir dels quals calia avisar els responsables de l'empresa. Tampoc un sistema de semàfors per gestionar el risc. El mateix del Potro va assegurar en la seva declaració d'aquest dilluns que el sistema de semàfors per gestionar aquests episodis no l'aplicava "ningú" en aquell moment, si bé Martínez Dalmau, per la seva banda, va assegurar que s'havien estudiat i tingut en compte tots els aspectes que afectaven la seguretat del magatzem de gas submarí.
Ugalde, la responsable del primer informe que alertava del risc sísmic de l'activitat d'injectar i extreure gas, ha abonat davant del tribunal les tesis de la defensa apuntant no només que la falla responsable seria una més profunda que la d'Amposta que encara no ha estat registrada i donant per bo el mecanisme de la sismicitat disparada. "La injecció podria haver trencat la roca directament, que seria induïda. I després està la disparada, que és el que ha passat en aquest cas: degut als canvis en les pressions per la injecció, s'ha disparat una falla més llunyana en el basament, lluny de la profunditat d'injecció i els mecanismes es desconeixen", ha argumentat. Sismes que les injeccions només haurien "accelerat".
Més enllà de la geologia, Fiscalia volgut també indagar, novament, sobre la decisió d'efectuar una prova d'injecció els dies 5 i 6 de setembre, al cabal nominal màxim previst, de 8 milions de metres cúbics diaris, durant 48 hores consecutives. Una prova que va triplicar de forma sobtada el cabal de gas que anteriorment s'havia injectat i que, segons diversos experts, hauria tingut una correspondència sobre la magnitud dels sismes posteriors de forma diferida. Del Potro va negar aquest dilluns que els increments de pressió tinguessin correspondència sobre el potencial sísmic màxim d'una falla i va remarcar que els moviments més importants es van produir dos o tres setmanes després de les injeccions.
"Es feia el que es podia"
Sobre aquest aspecte, el subdirector general de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria entre 2009 i 2019, Sergio López, ha explicat que la prova, un requisit imposat pel govern espanyol a l'empresa el 2012 per aconseguir l'acta de funcionament definitiva, "no tenia implicacions retributives". La fiscal ha insistit sobre el fet que la normativa impedia l'empresa a elevar els cabals d'injecció per sobre d'un límit inferior al que haurien introduït durant les proves. La defensa ha apel·lat al "raonable estat de la tècnica" en aquell moment per definir aquests criteris. "Amb els estàndards de 2008 es feia el que es podia", ha apuntat López, apel·lant que estudis posteriors sobre el Castor, com el del MIT, haurien pogut definir millor els paràmetres.
Els acusats sostenen que no tenien motius per accelerar les injeccions amb l'objectiu d'aconseguir la ràpida integració al sistema de retribucions gasista. Segons la defensa, es van fer proves tècniques únicament per comprovar els compressors. López ha coincidit amb els acusats que completar les proves d'injecció i extracció requeria molt més temps, perquè no es disposava de prou gas –la injecció va suposar introduir el 20% del gas coixí i el 7% del total del magatzem-. També que s'havien de fer amb el magatzem ja operatiu, amb el gas coixí injectat, per poder comprovar els límits de treball.
En la sessió d'aquest dimarts a l'Audiència de Castelló han prestat declaració també com a testimonis diversos treballadors i responsables de la plataforma marítima del projecte Castor. La major part ha matisat les declaracions que haurien fet al Seprona de la Guàrdia Civil i han negat haver percebut moviments sísmics durant el període d'injecció. "Vam percebre algun moviment, com quan una grua es mou", ha relatat Gustavo Carbbo, un dels empleats que ha arribat a admetre l'existència d'uns moviments sentits que els acusats neguen taxativament.
