Bones notícies. Josep Vicens, de Gandesa, s’ha convertit en el primer pacient de mieloma múltiple tractat amb una innovadora teràpia cel·lular. Gràcies a aquest tractament, el mieloma s’ha reduït i el passat cap de setmana Vicens va poder tornar a casa, després de tres mesos a l’Institut Català d’Oncologia, a l’Hospitalet de Llobregat.
Tot va començar fa cinc anys, quan va començar a tenir molt mal d’esquena. Va anar al metge a Tarragona i allí va arribar el diagnòstic de la malaltia, mieloma múltiple, un càncer a la sang, per la qual cosa va ser derivat a l’Hospital Sant Joan de Reus, on va rebre quimioteràpia i radioteràpia i, després, al Joan XXIII de Tarragona. Però al 2024 va recaure. «Vaig tornar a tenir mal d’esquena i va tornar a sortir la malaltia. Aleshores em van dir que hi havia la possibilitat d’anar a l’Institut Català d’Oncologia, amb el doctor Alberto Mussetti i va ser ell que em va dir que podia ser candidat a rebre la teràpia cel·lular. Era l’última oportunitat per sobreviure», relata Vicens al Diari.
A Madrid ja s’havia portat a terme la teràpia, però no a Catalunya. Així Vicens és el primer pacient que ha rebut una teràpia de cèl·lules CAR-T, finançada pel sistema públic. «Durant la teràpia em van injectar unes cèl·lules que em van treure un mes abans i que manipulen genèticament al laboratori. Després les tornen a introduir i van directes al tumor i el combaten», detalla.
Ara el 2 de gener ha de tornar a a fer-se un TAC per veure’n l’evolució. Però la probabilitat de que la malaltia no es torne a reproduir, aquesta vegada, és altíssima. El tractament innovador obre així les portes a una millora molt important en el diagnòstic d’aquesta difícil malaltia i en la qualitat de vida dels pacients.
A més del temps ingressat a oncologia, Vicens va passar tres mesos en un pis de la Fundació Josep Carreras fent el tractament.
«Gràcies a aquesta fundació vam poder estar tant de temps fora de casa, si no, hagués sigut molt difícil per a la gent que vivim lluny de Barcelona. És per això que estic molt agraït a la doctora Lurdes Escoda, al doctor Alberto Mussetti i a la Fundació Josep Carreras», expressa el gandesà.
Finalment, ha pogut tornar a casa just a les portes del Nadal. Tot i que ha de descansar i seguir fent aquests controls, se sent molt feliç: «Com a casa no hi ha res. Faré poques retrobades aquest Nadal, perquè he de parar molt de compte. He d’anar amb mascareta i vigilant que no em costipe... Però tot i així podré estar a casa amb la família», explica Vicens, que té dos fills i una néta, amb qui podrà gaudir d’aquests dies.
De 66 anys, ell és pagès de tota la vida. A casa són la cinquena generació que fa vi. «Ara tinc moltes ganes de viure i de treballar. Fer-ho com abans no podré, però sí donar un cop de mà. Cal que es destinen més recursos a la salut i a la investigació... La salut és el més important a la vida. Sense salut no hi ha res», clou.