Una dècada després que el govern espanyol decidís tancar el projecte Castor l’estructura de la plataforma marina continua trencant l’horitzó des de la costa del Sénia. Pendent des d’abans de la pandèmia, el govern espanyol i Enagás encara no han iniciat, encara, el segellament definitiu dels pous previ al futur desmantellament.
Des de la seva clausura, el manteniment de les instal·lacions ha costat prop de 100 milions d’euros. Mentrestant, els pagesos per on transcorre el gasoducte soterrat que havia de connectar el magatzem de gas submarí tornen a plantar arbres als terrenys del traçat. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar segueixen lluitant perquè es revoquin les servituds.
El 26 de setembre de 2013, just fa deu anys, el Ministeri d’Indústria ordenava a l’empresa concessionària Escal UGS que paralitzés qualsevol activitat d’injecció de gas a les instal·lacions del Castor després de provocar, dos dies abans, un terratrèmol de 3,6 graus a l’escala de Richter. Era el principi del final del qüestionat magatzem de gas submarí, que va arribar a desencadenar encara tremolors de fins a 4,2 graus cinc dies després. Només va arribar a funcionar en fase de proves injectant 115 dels 1.900 milions de metres cúbics de gas previstos.
Des de llavors, la controvèrsia no ha deixat d’acompanyar el procés de tancament i les diverses decisions polítiques, administratives i judicials que s’han pres al respecte. La primera i més sonada, un reial decret del llavors del govern del PP indemnitzant amb 1.350 milions d’euros el grup ACS de Florentino Pérez, després de renunciar a la concessió.
Les posteriors sentències judicials del Constitucional i el Suprem van anul·lar el mecanisme de pagament a càrrec de la factura del gas, que ha acabat assumint l’Estat principalment a través de deute públic. La setmana passada, diversos mitjans es feien ressò de la sentència de l’Audiència Nacional que obliga ACS a retornar 210 milions d’euros de la retribució financera derivada del mecanisme de compensació d’aquest decret.
Les decisions sobre les responsabilitats ambientals i tècniques del fiasco també han portat cua. Més enllà que el ministre d’Indústria del PP, Álvaro Nadal, reconegués sense embuts al Congrés que un «error de disseny» es trobava en l’origen dels problemes, l’Audiència de Castelló va acabar exculpant per delicte contra el medi ambient i prevaricació ambiental dos dirigents de l’empresa concessionària, que va entrar en concurs de creditors el 2019. El mateix any, el govern espanyol anunciava que tancaria definitivament i desmantellaria les instal·lacions.
I malgrat tot això, deu anys després de l’episodi sísmic i la clausura provisional els pagesos propietaris de terrenys per on transcorren gasoductes del projecte es troben encara sotmesos a les limitacions que imposen les servituds pel seu pas: una franja d’alguns metres al llarg de 20 quilòmetres entre la xarxa general de transport i la costa amb limitació de conreus. És un dels comptes pendents al territori, al costat del retorn dels recursos públics i el desmantellament definitiu de les instal·lacions, segons recorda la Plataforma del Sénia.
Cas relatiu a les servituds
«Volem que desapareguin», ha remarcat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort. Una visita ràpida al traçat terrestre del gasoducte revela que, després de deu anys, molts dels agricultors afectats ja no fan cas de la servitud. Tocant les fites que marquen a la superfície el pas de la conducció soterrada s’hi veuen mandariners i tarongers plantats. «Està clar que no n’han fet molt de cas. A la gent no li importar tenir la servitud perquè l’ús l’estan fent. Però no tenim perquè tenir-la per una cosa que no funcionarà mai», ha subratllat.
L’Ajuntament d’Alcanar se suma també a aquesta reclamació. «Un cop sabem que el Castor és un projecte fallit i que la canonada no té cap ús cal tornar a revertir les servituds dels pagesos i recuperar la seva collita, no només sobre la canonada, sinó al perímetre a dreta i esquerra», ha assegurat l’alcalde, Joan Roig. Tot i que el traçat recorre el límit del terme per la banda de Vinaròs, una gran part dels propietaris són del municipi.
De fet, les decisions administratives i judicials que van enterrar el projecte deixen en evidència, novament, la incongruència amb la realitat sobre el terreny. El cas més flagrant és el del tram de prop de dotze quilòmetres de gasoducte que connecta el gasoducte i la planta terrestre: va ser anul·lat per una sentència confirmada pel Tribunal Suprem l’any 2015 que condemnava l’Estat per haver autoritzat la seva construcció fragmentant el projecte i estalviant-se la preceptiva declaració d’impacte ambiental. Així les coses, sense ús actual ni previst, canonades -i servituds- segueixen sense moure’s.
Una dècada després de l’episodi sísmic, també la carpeta del desmantellament definitiu de les instal·lacions segueix inexplicablement oberta i sense cap previsió clara. Monfort recorda la llosa econòmica que suposa la hivernació encarregada a Enagás i que ha costat uns 96 milions d’euros fins aquest moment. «Ho tenim aquí tot mort, esperant a veure què passa, que puguin els preus, s’encareixi una mica més, que seguim pagant Enagás pel manteniment, que tenim un perill que tenim al mar», resumeix Monfort.
Sense data per al tancament dels pous
Quan la vida útil dels segells provisionals dels pous submarins instal·lats el 2016 havia ja vençut feia temps i calia renovar-los, el govern espanyol del PSOE va anunciar que es tancarien definitivament com a pas previ al seu desmantellament. Però després de tres anys de tramitació, i amb la llum verda de l’estudi d’impacte ambiental des de març passat, l’obra encara no té data concreta. Encara menys la retirada de la plataforma.
Si bé de forma esporàdica apareixen iniciatives parlamentàries iniciatives exigint aquestes accions, l’angoixa que es va viure al carrer durant aquells dies de moviments sísmics a finals de setembre i principis d’octubre ja queda lluny. Després del sentència exculpatòria de l’Audiència de Castelló, l’associació d’afectats Aplaca va decidir no recórrer per la via civil i es va acabar dissolent.
«Tot i que la bateria reivindicativa s’ha anat apagant a poc a poc i ara, mediàticament, el cas no té l’espai que mereixeria, l’Ajuntament, de la mà de la Plataforma, seguim fent les reivindicacions pertinents. Fem el seguiment al Ministeri demanant un calendari, que encara no ho hem aconseguit, perquè ens diguin quan i com es farà el desmantellament. També per saber quines repercussions pot tenir: que ens facin un estudi de perillositat sísmica i quines conseqüències pot tenir per a l’ecosistema marítim», defensa Roig, compromès a seguir pressionant fins que s’acabin desmantellant les plantes marina i terrestre.
Des de la Plataforma, Monfort confia que, tard o d’hora, aquest desmantellament s’acabarà produint i, assegura, serà «una victòria de la gent del Sénia, de la que al seu dia es va queixar i va dir ‘ja n’hi ha prou, no volem això’». «Això és la nostra victòria: que es reconegui que amb el que vam dir al seu dia nosaltres i la gent que ens donava suport teníem raó», ha tancat.