Roquetes (Baix Ebre) va ser l’epicentre de la desindustrialització de les Terres de l’Ebre en plena crisi econòmica. El 2009 Lear Corporation va anunciar que tancava la planta de cablejat i va deixar sense feina 520 treballadors. Quinze anys després, el municipi celebra haver-se recuperat del sotrac que va esquitxar tots els sectors econòmics de poble. L’alcalde Ivan Garcia ha reclamat a les administracions superiors que els ajudin a atreure nova activitat industrial per aprofitar unes naus que van ser “un regal enverinat”: l’Estat les va comprar per a l’Ajuntament, amb l’encàrrec al consistori de trobar relleu a Lear. Veure les naus operant un altre cop és un desig també dels extreballadors que es van retrobar el passat cap de setmana.
L’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia, considera que va ser “un error” que les administracions supramunicipals optessin, fa quinze anys, per comprar les naus quan Lear va tancar. Va ser una de les poques accions d’un Pla de Reindustrialització de les Terres de l’Ebre que va quedar enterrat uns anys més tard. “No era la solució que necessitava ni el territori ni el municipi”, ha recriminat Garcia. El batlle ha defensat que l’Estat i el Govern haurien d’haver-se implicat, com han fet en altres poblacions i altres casos, com recentment amb la planta de Nissan a Barcelona, “on al cap de poques setmanes ja es coneixen qui serien els nous inquilins i la nova activitat industrial”.
Un regal enverinat
Les antigues naus de Lear tenen més de 14.000 metres quadrats, dins d’una finca de 34.000 metres quadrats. Estan situades a la carretera T-342, entre Roquetes i els Reguers i Alfara de Carles. Es van comprar amb diners del govern espanyol per part de la Comissió de Seguiment del Pla d’Iniciatives per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre, per 1,65 milions d’euros, i es van donar a l’Ajuntament de Roquetes.
El consistori les va oferir per a llogar “a preus mínims” i ha estat batallant “sol” per vendre-les a alguna nova indústria, sense èxit. L’any 2015 es va impulsar un pla parcial urbanístic del sector per incentivar la venda, però res ha funcionat. “Ningú ens ha ajudat a trobar activitats i hem gestionat des del mateix ajuntaments moltes visites que no han tingut cap resultat positiu”, ha lamentat l’alcalde de Roquetes. “Estem atenent totes les sol·licituds que ens venen i no ens cansarem d’ensenyar-les”, ha dit, però també ha reclamat el suport supramunicipal per donar “una nova utilitat” a unes naus que “per a l’Ajuntament no serveix pràcticament per a res”.
El preu de venda és un altre escull. Com es tracta d’unes instal·lacions de l’administració pública no es poden vendre per sota del valor cadastral. Garcia ha defensat que cal assumir que no es podran vendre pel preu que van costar. Les naus “han perdut valor” en aquests quinze anys. Han patit molts robatoris, sobretot de coure, i el consistori els ha intentat donar algun ús municipal. Necessiten una nova instal·lació elèctrica i petites reparacions, però estan en bon estat.
Com ha assenyalat l’alcalde, propostes com oferir les instal·lacions per fer activitats lúdiques, partir-les per vendre-les segmentades o constituir-hi un viver d’empreses suposarien una gran inversió per a l’Ajuntament, que no té la capacitat de fer “si no és amb la certesa que es pot recuperar la inversió”. “I no n’hi ha, perquè no hi ha hagut cap aproximament per revertir la situació en la qual es troba”, ha lamentat.
Recuperació econòmica
Tot i l’impacte que va suposar el tancament de Lear a principis de 2010, el municipi s’ha refet del sotrac. Garcia recorda que en poc temps, molts dels locals comercials de Roquetes van anar tancant i reivindica “amb orgull” que l’artèria comercial del municipi s’hagi reactivat, “amb més activitat fins i tot que el 2008”.
L’alcalde creu que l’arribada recent de noves indústries al territori hauria de ser “un moment clau” per reobrir les naus de Lear, però ha reivindicat que una infraestructura estratègica per facilitar-ho és també la variant de la C-12. La via augmentaria la seguretat viària de Tortosa i Roquetes i suposaria un atractiu per a les naus, que tindrien millor accessibilitat.
Trobada d’extreballadors
El passat cap de setmana més de 260 empleats de la plantilla de Lear -que va arribar a ser de 1.200 persones- es va reunir en un dinar de retrobament a l’Aldea (Baix Ebre), una jornada “molt emotiva” en què van recordar els bons moments viscuts a la planta de Roquetes, on remarquen que se sentien com una gran família. José Tomàs Serrato és un dels treballadors que el 2010 es va quedar al carrer, després de 28 anys treballant a la fàbrica. “De records allà se n’acumulen molts”, ha rememorat.
Serrato recorda que quan la companyia Lear Corporation va comprar la planta, que era de la MAI, ja es va començar a especular que “l’espremerien i la vendrien”. “I així va ser”, lamenta. El tancament va ser “desagradable”, amb una “dura” lluita de la plantilla, que en aquell moment era d’uns 520 treballadors. Van arribar a mobilitzar-se a les portes del Parlament.
L’extreballador recorda que moltes famílies es van quedar en una “situació molt delicada”, tot i les indemnitzacions que es van pagar. “Els diners se’n van com l’aigua perquè les despeses continuen, no s’aturen, i trobar feina va ser un calvari per a molta gent”, ha explicat. “A mi em va agafar una edat molt crítica. No podíem jubilar-nos i no ens donaven feines perquè érem massa cars, no generaven les subvencions de joves. Ens vam trobar en una situació incòmoda i difícil per continuar”, ha remarcat.
L’oficina de suport o les formacions que els van oferir no van ser suficients per reubicar mig miler de treballadors, la majoria de mitjana edat que havien treballat a Lear durant dècades. Serrato lamenta que “va ser una rentada de cara” i que “els van deixar sols”. També reivindica que les instal·lacions de la planta s’hagin abandonat i no es fes res llavors per atreure alguna companyia que pogués aprofitar el bon condicionament que tenien les naus per produir altres productes. “Si tanca una empresa, abans de desmantellar-ho tot i deixar que es perdi el patrimoni industrial, calia buscar algú que la rellevés”, ha insistit.
La plantilla de l’antiga Lear també celebraria que les naus es reobrissin ara, amb una nova activitat industrial, encara que ja no ells depenguin d’aquells llocs de feina. Serrato defensa que el territori encara necessita molts llocs de treball, sobretot d’empreses com la MAI i Lear Corporation que oferien bons sous, bones condicions laborals, i prestigi. “No sé si avui en dia és possible trobar una empresa així, i a les nostres terres”, ha lamentat.
