Alguns instituts de les Terres de l’Ebre participen en el programa de mobilitat Erasmus +. Dos d’aquests centres són l’Institut de la Sénia i l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre.
L’Institut de la Sénia participa des de l’any 2012: «primer va ser amb el programa Etwining i des del 2014 amb el programa Erasmus + amb alumnes de 4t o batxillerat, depenent». El de Móra en canvi és el primer any que s’estrena, ho fa amb els alumnes de 2n d’ESO, uns 60 en total. Tot i ser un Erasmus telemàtic: «tant els diferents departaments, com els xiquets i xiquetes s’han implicat moltíssim i estan treballant amb moltes ganes», explica Mireia Simón, coordinadora de mobilitat de l’Institut Julio Antonio. «I és un aspecte molt destacable», afegeix Floren Sales, Assessor de Projectes Europeus, ja que: «s’ha requerit molta valentia per part dels centres educatius, els quals hem apostat per un model de les classes presencials i hem seguit amb els projectes que havíem començat tot i la pandèmia». Sales a més a més comenta: «els projectes europeus no estan pensats únicament per als alumnes, sinó que també és una motivació per tot el professorat i també una experiència per a les famílies».
Les tecnologies les grans aliades
Cada projecte tracta una temàtica, el de Móra té l’objectiu de promocionar els valors i els coneixements de la vida en poblacions petites i tradicionalment rurals. El de la Sénia que rep el nom de «STEAM Strengthens European Cultural Heritage», tracta el concepte de patrimoni a través de les ciències. L’Institut ha escollit el Riu Sénia com a element patrimonial. «Al no fer viatge, tenim més pressupost per destinar a les activitats, i per ensenyar el riu hem contractat una empresa de drons i muntarem un vídeo amb aquest material», diu Sales. L’Institut Julio Antonio, també fa ús de les tecnologies, i amb l’aplicació Google Tour Creator el primer dia van realitzar una jornada de turisme virtual per Móra d’Ebre.
La covid ha sigut un hàndicap, però al final tothom està fent un esforç per normalitzar la situació i mirar de tenir aquesta sensació d’Erasmus: «millor fer això que no res». Fins i tot els joves miren de trencar amb la distància i :«des del primer dia que ens vam donar les xarxes socials i estem amb contacte ». «És curiós perquè parlem de la covid, com ho viuen ells o com s’enten...» i segons elles: «està sent molt gratificant».
