La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, i el conseller de Sanitat del Gobierno de Aragón, José Luis Bancalero, han signat un conveni de col·laboració entre tots dos executius per a l’assistència sanitària en urgències i emergències en la zona limítrof entre les dues comunitats, que beneficiarà als habitants de 82 municipis, entre els quals hi ha els de la Terra Alta i i les comarques aragoneses veïnes del Matarranya o el Baix Aragó.
La mesura arriba a uns 30.000 habitants de 36 municipis de Ponent, l’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre, i uns 55.000 habitants de 46 municipis de les províncies d’Osca, Saragossa i Terol. El conveni existeix des del 2005, però va caducar el 2018 i no s’havia renovat. Durant aquest temps, el servei s’ha continuat prestant, però ara s’ha renovat per un període de quatre anys, prorrogable a quatre anys més.
L’acord preveu que, en cas d’una urgència o emergència sanitària, s’utilitzi el dispositiu òptim en cada cas, ja sigui del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya o el 061 Aragón. Aquest any el SEM ha mobilitzat els seus recursos en 41 incidents urgents a la Franja i, per la seva banda, el 061 Aragó ha atès 48 avisos a Catalunya.
Mentrestant, els dos governs treballen per renovar el conveni marc que inclou l’ús per part dels pacients d’aquest territori dels centres d’atenció primària i dels hospitals dels dos territoris. Aquest és un conveni que també va caducar el 2018, però que ha seguit funcionant amb normalitat.
El Departament de Salut va gastar l’any passat més de 12 milions d’euros en l’atenció de pacients de la Franja als hospitals catalans, sobretot a l’Arnau de Vilanova de la ciutat de Lleida. En acabar cada exercici, les dues administracions passen comptes de les despeses i canalitzen les compensacions a través del Fons de Cohesió Sanitària.
La signatura del conveni va tenir lloc aquest divendres a Puente de Montañana, que reparteix el seu nucli urbà entre l’Aragó i Catalunya.
Per a la consellera de Salut, aquest tipus de solucions per a l’àmbit rural no només solucionen problemes de salut, «també de convivència, de fixar la població en el territori, que hi hagi famílies que puguin tenir el seu projecte de vida aquí sense haver de marxar». «En aquest territori tenen les mateixes garanties que si estan en un altre lloc i, per fer-ho possible, cooperem amb el govern d’Aragó», insistí.
Per la seua banda, el conseller aragonès recordà que l’àmbit territorial del conveni «té unes característiques especials per la demografia i l’orografia, on la població s’està envellint molt».