La Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre del Parlament de Catalunya va celebrar ahir a la tarda la cinquena sessió per exposar la problemàtica de la regressió del Delta.
Regants i arrossaires van defesar la gestió històrica que han fet al Delta, i la necessitat de protegir aquest llegat i patrimoni per a les generacions futures. El president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Roig, va recordar la greu situació amb cada llevantada a tres punts crítics de la comarca: l’illa de Buda, la barra del Trabucador i la platja dels Eucaliptus. «En unes dècades, si tot segueix igual, desapareixeran del mapa. Aquesta és la realitat si no actuem de forma coherent i eficient», va manifestar, tot exposant el camí de guarda com a mesura eficient i reivindicant els kilòmetres que queden encara per fer.
Javier Casanova, president de la Comunitat de Regants –Sindicat Agrícola de l’Ebre, va recordar que la comunitat té 114 anys d’història i aplega 900 pagesos, una cinquantena de pescadors, 200 persones dedicades al marisc i l’ostra.
«El 85% de la biodiversitat del Delta és a causa de l’aigua dels canals», va remarcar. Casanova va recordar els quatre grans problemes del delta: la regressió, la subsidència, la inundabilitat, i la pèrdua de la qualitat i dels espais naturals.
«Creiem que és de mala educació quan algú parla que se solucionarà la subsidència portant sediments pels canals i desguassos. Que vinguen i que ens ho expliquen. No hi ha cap estudi que ho avale», remarcà, tot demanant una revisió del pla de conca que, segons Casanova, «hipotecarà el Delta durant 6 anys». «La protecció del Delta ha d’estar fins del pla de conca, és el pal de paller», va valorar.
També Manel Ferré, president de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, va exposar que s’ha de ser «realistes» amb el sediments. «No tenim temps, no podem esperar als sediments. Sí que s’han de fer els estudis previs, però no podem esperar a aquests estudis per protegir el delta. Ja es poden mobilitzar les sorres, que estan dipositades al delta mateix per les dinàmiques marines. Sediments de km 0 són els que necessitem immediatament, per ampliar les platges. I a partir d’aquí ho podem estudiar. Però primer cal salvar la situació».
El sindicat Unió de Pagesos va denunciar que el Delta «ha patit una manca d’inversió crònica, i avui n’estem patint les conseqüències». Albert Pons, responsable nacional del sector de l’arròs d’UP, també remarcà que els sediments no aturaran la pujada d’un metre del nivell del mar. «La paraula retrocés no formarà part mai de l’ADN de la gent del Delta perquè comporta perdre identitat, història, terra de cultiu i una expropiació encoberta de la propietat», va declarar. «Al Delta uns ens hi juguem més que d’altres, ja que ens hi juguem el nostre modus vivendi, patrimoni personal i el pa dels nostres fills».
Josep Llambrich, representant de la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, va explicar que la cooperativa és un motor d’integració social i econòmic de centenars de famílies que viuen dels arrossars del Delta, «que saben que el seu present i futur passa per l’equilibri entre el medi en el que desenvolupem la nostra activitat i la mateixa activitat productiva. Aquest és el patrimoni que hem construït en cent anys. Ara nosaltres tenim l’obligació de protegir aquest llegat per a les generacions futures. Tenim una responsabilitat històrica».
Finalment Jordi Marcel Matamoros, president de la cooperativa Cambra Arrossera del Montsià, va recordar que al Delta es conreen 21.000 hectàrees que representa un 65% de la seua superfície, produint-se a l’any 140.000 tones d’arròs. «Fa anys que patim el canvi climàtic al nostre sector, ja treballem amb projectes europeus per resistir la salinitat, o fem la sembra en sec contra el caragol poma», va dir, remarcant que actualment algunes llacunes ja s’estan perdent per l’aigua salada.
