Raül Sanchis Francés publica Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa (I la seua àrea d’influència històrica), un monogràfic que parteix de la connexió entre la informació documental del segle XIV al XIX que ha recollit i l’estudi d’algunes festes que perviuen a la zona.
Què es trobaran els lectors?
El lector es pot trobar una anàlisi profunda de la festa a la ciutat de Tortosa i a la seua àrea d’influència. El que propose és un estudi comparatiu de la documentació i les pervivències dels esdeveniments festius en relació amb la teatralitat, la dansa i la música.
Com va sorgir la idea i per què enfocar l’estudi a Tortosa?
Durant uns quants anys vaig treballar a les Terres de l’Ebre i vaig començar a investigar sobre aquests temes. El material recopilat va quedar en un calaix fins que em van parlar de la beca Pepita Martí de Duran i hi vaig presentar un projecte de recerca. Tot i que hi havia algun estudi previ, encara no s’havia publicat cap monogràfic dedicat a la festa de Tortosa i a la seua àrea d’influència.
Quins aspectes han estat més complicats en el procediment?
La part més complicada ha sigut la dispersió de la informació i com estructurar-la en una sèrie de capítols amb cohesió interna; i després, aconseguir un equilibri entre l’aprofundiment en la matèria i la característica divulgativa que sempre intente donar als llibres que escric.
Quina importància tenen les tradicions festives per construir la identitat d’un territori?
En el llibre, hi ha molta informació i molts llocs que estan relacionats. Aleshores, quan aquests aspectes es connecten amb les persones, ens proporcionen allò que anomenem identitat, perquè les identitats festives són col·lectives. Llavors, el llibre ofereix un panorama de les identitats col·lectives de la gent que habitava en la ciutat de Tortosa i els seus voltants durant tota aquesta època. En certa manera, el leitmotiv del llibre és aquesta història de les identitats -i de les mentalitats- i com evoluciona la manera de fer festa.
Com valores l’evolució d’aquestes tradicions en el temps?
En la festa que anomenem tradicional, tenim uns quants pilars que són més o menys immutables, però també hi ha molts elements que canvien al llarg de la història i que no es poden obviar. La festa sempre ha tingut, en certa manera, un caràcter transitori i flexible. De fet, sovint hi ha transvasaments d’elements festius entre unes festes i altres.
Quins reptes comporta la perseveració de les festes?
És evident que les festes canvien, sempre han canviat i continuaran canviant. Entre les diferents maneres de fer festa i la innovació dels elements festius hi ha un difícil equilibri que implica la combinació de vessants festius, socials, culturals i també polítics. Però, en general, la societat té una necessitat de trobar contínuament les seues arrels. Així, et trobes com, en determinats moments, uns elements festius que semblen advocats a desaparéixer, presenten una explosió inesperada.
En quins aspectes el llibre pot contribuir a un major coneixement sobre el tema?
El llibre té aquesta virtut per compaginar la profunditat de la recerca amb el caràcter divulgatiu de la publicació. El dia de la presentació, van vindre determinats grups de gent que anaven a introduir elements festius que havia posat jo en el llibre. I això és el meu objectiu: que el llibre servisca com a punt d’inici per la reintroducció d’aquests elements festius en la festa. I, per descomptat, per continuar la investigació, perquè encara queda molt de camí.