El conseller Òscar Ordeig (Vic,1978) valora la posada en marxa de l’històric regadiu Xerta-Sénia, pendent des de fa anys; la desescalada de les restriccions per la sequera amb la recent recuperació de les reserves als embassaments, i les mesures per garantir el futur de la pesca catalana.
Quan estarà en marxa l’esperat regadiu Xerta-Sénia, amb dotació del riu Ebre i que reaprofita l’antic canal?
Ha finalitzat l’execució de les obres de la xarxa de reg a l’espera de disposar d’aigua per fer les proves corresponents, i poder donar servei. El dia 28 es preveu realitzar la prova definitiva de captació. De moment es podran regar 57 hectàrees, corresponents a 45 propietaris que s’han adherit de la zona de Xerta i Aldover. I estem esperant més adhesions per poder arribar fins a les 200 hectàrees.
I les següents fases?
La segona està en licitació i es podria iniciar a finals d’any, corresponent al terme de Roquetes. Es preveu que l’any que ve es liciti la fase tres, a Roquetes, Santa Bàrbara, Mas de Barberans i la Galera.
Quins són els costos per als pagesos? Hi ha ajuts de l’administració?
La Generalitat paga entre el 70 i el 80 per cent del cost del regadiu. La resta els regants, que tenen al seu abast fórmules de finançament. Els costos al Xerta-Sénia són de 2.436 euros per hectàrea. El nostre compromís és impulsar el desplegament del Xerta-Sénia, perquè suposarà una modernització i una major resistència i viabilitat de les explotacions amb el canvi climàtic i la sequera; ens millorarà la qualitat i la quantitat de les produccions, i accelerarà el relleu generacional a tota la zona de l’Ebre, fet que és molt important.
Hi ha una aposta general pels regadius.
Els regadius són la infraestructura més important per a Catalunya en els propers anys per poder garantir la viabilitat del sector agrari i de producció d’aliments. La partida que més creixerà al departament serà la modernització dels regadius. Durant aquest 2025 farem el nou pla de regadius, que porta quatre anys caducat. Cal modernitzar els que tenim, posar-ne en marxa de nous, apostar per la regeneració d’aigües, dessalació, aqüífers, pous, ... per tant, posar ordre i tenir una xarxa resilient i modernitzada.
Quin és l’objectiu?
Catalunya només té el 50 per cent de la xarxa modernitzada, encara reguem molt a manta. Hi ha projectes estratègics per al territori com és el Xerta-Sénia, que han de tenir la dotació econòmica i les adhesions necessàries per posar-los en funcionament.
Creu que es podran posar en marxa les 16.000 hectàrees de regadiu previstes ?
Penso que sí. La sequera ens ha fet obrir els ulls. Qui no modernitzi difícilment podrà continuar la seva activitat agrària. Però si no hi ha un mínim d’adhesions, no es pot tirar endavant una nova àrea de regadiu.
Quina ha estat la inversió total de la Generalitat per reformar l’antic canal i crear la infraestructura bàsica per posar en marxa el regadiu?
Fins al moment s’han invertit 95 milions d’euros.
Perquè ha tardat tants anys en fer-se realitat?
No ho sé, s’hauria de preguntar als meus predecessors. En tot cas, per nosaltres és un projecte estratègic de país. No podem esperar més. Anem tard.
El regadiu obre la porta a nous cultius a la zona, més enllà de l’olivera o els cítrics?
Evidentment tenir una bona infraestructura pot obrir la porta a replantejar alguns cultius. Els nostres tècnics poden acompanyar el sector per anar definint noves oportunitats. Però també amb els cultius actuals, la productivitat no tindrà res a veure. Els últims tres anys de sequera ens han ensenyat que si no tens aigua o no la gestiones bé, serà molt difícil poder mantenir l’activitat.
El projecte també va despertar alguns recels per si podia servir per transvasar aigua cap al sud.
Està plantejada com una infraestructura de regadiu i per a això servirà.
Les últimes pluges han recuperat les reserves d’aigua. Què suposa això per a l’agricultura? Deixem definitivament enrere la sequera?
Estem en un moment de desescalada. Surten de l’emergència diverses zones, com Riudecanyes, i hem d’acabar de decidir quina dotació de reg hi haurà, en les diferents comissions de desembassament, perquè depenent de les zones i els cultius hi ha diferents necessitat d’aigua. Però en tot cas serà una campanya de reg molt millor i més normalitzada que les del 2023 i 2024.
En quina situació es troba ara el Priorat, una de les zones més afectades per la sequera persistent?
Al Priorat acabarem abans de l’estiu les obres per connectar l’Ebre amb el pantà de Guiamets, fet que ajudarà a iniciar la campanya amb relativa normalitat. El pantà de Margalef està bé i s’està acabant el projecte per connectar-lo amb el Garrigues Sud. També s’està redactant el projecte de l’EDAR de Reus, per emprar aigua regenerada per a regar la zona de Riudecanyes.
Quines lliçons s’han après després d’aquest llarg període de sequera del que ara comencem a sortir?
Que s’ha de gestionar cada gota d’aigua i que Catalunya no es pot quedar enrere en la modernització del regadiu. Cal dir que, encara que ara plogui, és molt important continuar fent les infraestructures de reg, d’aigua regenerada i dessaladores, i millores de pous i aqüífers. És evident que aquest 2025 estarem millor, però hem d’aprofitar aquesta treva per fer els deures.
Passem de l’agricultura a la pesca. Quina és a dia d’avui la situació del sector a Catalunya?
Dilluns seré a Brussel·les, on hi ha el Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea. Hi seré acompanyant el ministre i en representació de les comunitats autònomes, per fer seguiment de les demandes que s’havien fet.
Quines demandes?
Segurament que tindrem possibilitat de reunir-nos amb el comissari de Pesca i li lliurarem un dossier de quin creiem que ha de ser el model de pesca del Mediterrani; quina ha de ser l’estratègia de futur per a garantir la viabilitat i la pesca sostenible. Els pescadors són part de la lluita per la sostenibilitat del Mediterrani i no es poden veure com un problema. Ja ho vam demanar a l’anterior Consell de Ministres: la Comissió Europea ha de presentar una proposta de modificació del mètode de càlcul dels estocs pesquers, no centrats en el lluç sinó amb un model molt més flexible, que tingui en compte les cent espècies que pesquem.
S’ha acordat amb el sector?
Anem a una amb les confraries de pescadors i tot el sector. Hem creat un grup de treball, amb presència també de científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). El llistat del que demanem també el tenen tots els eurodiputats catalans a Brussel·les, el comissari, alts càrrecs... hem fet una feina de pedagogia que continuarà.
Com continuarà?
Tenim previst organitzar un acte sobre pesca mediterrània a Brussel·les, i convidar a gent de la direcció general de la Comissió, eurodiputats i també altres països amb pesca mediterrània per explicar quin creiem que és el model de pesca del futur, i sobretot, que no es prenguin decisions sense comptar amb nosaltres. Tenim al davant uns mesos importantíssims en els que cal treballar molt.
Hi pot haver canvis al 2026?
Aquest 2025 s’ha de decidir si es canvia el mètode científic per determinar els estocs, i amb les dades, determinar si podem pescar l’any que ve i com.
Com estan anant els ajuts anunciants per adaptar la pesca d’arrossegament a les exigències europees, amb un canvi de malles o la instal·lació de portes voladores?
Per mantenir els dies de pesca del 2024, uns 132, s’havia de canviar la mida de les malles. El Departament finança aquest canvi al cent per cent i s’hi han acollit totes les barques d’arrossegament de la fota catalana. A finals d’any avaluarem si el canvi ha suposat un perjudici en les captures. I voluntàriament, es poden instal·lar portes voladores, un mecanisme que no frega el fons marí i que a més suposa un estalvi del 30 per cent de combustible. En aquest cas paguem un 75 per cent. Ho han sol·licitat ja 22 embarcacions, de manera que es passa de 40 que ja tenien instal·lat aquest sistema, a un total de 62.
Els pescadors es queixen per la incertesa en la fixació dels dies de pesca anuals.
Disposen dels mateixos dies de pesca que l’any passat, però demanen un sistema més flexible i que cada zona es pugui administrar. També ho estem avaluant i negociant. A mes, voldria destacar que el departament bonificarà el 90 per cent de la taxa d’ocupació de ports de les confraries, per un valor total de 900.000 euros, i incrementarem les ajudes directes a les mateixes confraries, fins als 2,5 milions.
Alguna iniciativa més?
A la delegació del Govern a Brussel·les ja tenim una persona de l’ICATMAR i una altra de les confraries de pescadors, per anar fent un seguiment directe de tot allò que afecta el sector. També esperem tenir un representant de l’ICATMAR al comitè científic de la Comissió Europea, que és qui li fa els informes.
Creu que hi ha futur per a la pesca d’arrossegament dels ports catalans?
Sempre dic el mateix: si es fan les coses bé, si hi ha projecte i anem tots a una, hi ha futur. No s’entèn el Mediterrani, no s’entenen les confraries, les llotges, les zones de costa, ni la Regió Mundial de la Gastronomia ni l’estratègia alimentària... sense el manteniment de l’activitat pesquera. La pesca de proximitat, la que va cada dia i torna a casa, és sostenible.
