La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha programat per aquest mes de juny i de juliol tres tallers pràctics oberts a la ciutadania per treballar la tècnica de la pedra en sec, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2018.
En un principi la Mancomunitat va programar tres cursos de dos dies cadascun a les tres províncies, un a Mas de Barberans, un altre a Vallibona i un tercer a Val-de-Roures. Però l’acollida ha sigut tan bona que es va decidir doblar el curs de Mas de Barberans programat per al 22 i 23 de juny i el passat cap de setmana també van celebrar-se dos jornades.
En cadascun d’aquests cursos es posa en pràctica la tècnica de la pedra seca, però amb elements diferenciadors: al de Mas s’aprendrà a treballar en marges a doble cara; al de Val-de-Roures a tornar parets caigudes, marges en mal estat i a Vallibona a recuperar l’empedrat de camins. Els cursos són per a 16 persones i ja estan plens. També en el cas de Mas de Barberans s’estan fent dos valones al voltant de dos oliveres mil·lenàries trasplantades just a la zona, a l’entrada del municipi.
Els tallers pràctics s’han organitzat arran d’un taller d’ocupació de sis mesos de durada de la Mancomunitat, per formar futurs tècnics per recuperar les construccions de pedra seca, amb una ajuda del Ministeri per a la Transició ecològica i el Repte demogràfic (amb 126.882 euros). L’estan portant a terme set persones.
«Ara ja estem pel cinquè mes dels sis que té de durada el curs, de forma que aquests tallers pràctics serviran també perquè les persones que s’estan formant puguen fer unes pràctiques com a monitors, i que ensenyen la tècnica a la gent interessada», explica al Diari Tere Adell, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.
Creix la demanda
Els tallers van adreçats a persones que tinguen interès en aquestes construccions ancestrals, que en tinguen a les seues finques o vulguen recuperar els marges. Darrerament n’ha crescut la demanda per recuperar-los.
La pedra en sec és un element patrimonial que es pot trobar arreu de les Terres de l’Ebre. En el cas dels marges, tenen una gran importància estètica però també ambiental, ja que retenen la humitat i prevenen l’erosió del terreny.
«La pedra seca està vinculada a l’activitat ramadera i agrícola del territori. És realment una simbiosi», apunta Adell. La Mancomunitat porta temps treballant en temes de pedra seca: ha fet un inventari complet de les construccions més importants i també una exposició itinerant.
