Una vintena de novetats per a tot tipus de lectors és la proposta per aquest Sant Jordi d’Onada Edicions. Aquesta editorial, que té 21 anys de trajectòria, té la seu a Benicarló i fa una aposta pels autors del territori de les comarques de la diòcesi de Tortosa, que comprenen les Terres de l’Ebre, el nord de Castelló i el baix Aragó.
«El leitmotiv de l’existència d’Onada és la promoció del patrimoni del territori, també l’humà», explica el director científic d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla.
Per aquesta primavera, l’editorial proposa obres de diferents àmbits i per a molts tipus de paladars, amb autors de quilòmetre zero. «Però des d’Onada fem una proposta qualitativa, no publiquem res que no estiga ben treballat. Tenim autors consolidats i altres autors novells».
Una de les novetats és L’alegria de l’aigua, de Cinta Galiana Llasat, que ha sigut molts anys professora d’educació física al territori i que havia escrit anteriorment poesia i molts articles a la premsa. Ara, s’estrena en l’àmbit dels relats breus. El llibre proposa històries quotidianes sobre l’aigua des de molts punts de vista i també amb una mirada al passat. «Alguns relats també estan dedicats a persones que ens han deixat», explica l’autora.
Una altra de les novetats és Les cabòries de l’Angie Casals, més adreçada segurament al públic juvenil, una novel·la sobre una jove que encara no ha fet els 18 anys, és excel·lent en les matemàtiques i vol tenir un cos perfecte. «El llibre no vol ser didàctic, però sí que fa reflexions sobre l’acceptació del propi cos», detalla l’autora, Montse Boldú, que ja és una escriptora consolidada al territori.
Altres títols que també destaquen en l’àmbit infantil i juvenil són per exemple El mestre Antoni, sobre la història del mestre republicà Antoni Benaiges o On és la meva llengua de Marta Tena.
L’editorial també fa una aposta per la generació de coneixement en el camp de la no ficció. Per aquest Sant Jordi també arriba Tortosa Underground, 1979-1990, de Cristian Porres i Marina Pallás, sobre l’eclosió de les llibertats a la capital ebrenca a la dècada dels vuitanta, amb un relat amb molts testimonis sobre «la moguda» tortosina, la contracultura i aquells anys de turbulència i creativitat que es van viure a la ciutat.
Altres propostes són Simplement jo, la lluita contra la depressió de Victòria Cid o Dones cineastes: l’altra cara de l’espill, de Fèlix Edo. També el títol pòstum de Jesús Massip Contes de la línia de foc. En aquests contes, escrits ja en varietat tortosina, Massip evoca records de la seua infantesa, que es va desenvolupar entre pocs anys abans del cop d’Estat de 1936 i durant la guerra.
