Abans de l’estiu un grup de veïns de Camarles va aconseguir aturar la implantació d’una planta de biogàs, al·legant els perjudicis que causaria a l’entorn ambiental, les males olors i, fins i tot, problemes per a la salut de les persones. Actualment hi ha una altra planta projectada a Campredó. La que ja fa anys que funciona i està en marxa és la de la Galera, que recentment ha implantat un sistema per reduir les males olors que ocasionava als pobles del voltant, basat en la inoculació de bacteris.
Les plantes de biometà es troben al cor del debat. D’una banda, les males olors i les possibles desfilades de camions carregats amb residus han alertat la població. De l’altra, es posa sobre la taula la necessitat de gestionar els residus orgànics en un territori on el sector agroalimentari té tant de pes com a les Terres de l’Ebre.
Com explica al Diari el gerent de Biometagàs La Galera, David Arévalo, la planta del Montsià es va fundar amb 35 accionistes del territori «precisament per gestionar el propi residu generat a l’entorn». La planta té dues vies de revalorització: els residus orgànics que poden tenir la via de l’abocador en moltes ocasions s’aconsegueix que es facin biogàs, que després es converteix en biometà, que s’injecta a la xarxa de gas natural. I, per altra banda, es genera també un digestat (un adob), que es pot emprar al camp com a fertilitzant.
La planta de la Galera utilitza també residus de productes caducats de supermercats de la zona, que primer van a una planta de transformació, així com fruita que no s’aprofita per al consum humà. També empren sansa d’oli i purins de granges de la zona, dels mateixos socis. «Són sempre residus que viatgen malament, i si no són de la zona de les Terres de l’Ebre econòmicament farien inviable la proposta», valora Arévalo. «L’adob després és per als pagesos d’aquí. És economia circular».
El gerent considera que el biogàs o biometà «serà una necessitat, i caldran més instal·lacions al territori; però sí que és important veure com s’instal·len i de quina manera, i cal molta transparència per comunicar-ho bé als veïns», remarca.
A principis d’agost la planta va implementar un sistema a través de bacteris, sense reactius químics, per evitar les males olors que a vegades causava. El sistema ha costat 150.000 euros i ja es nota des del primer dia. «Els nostres propis treballadors viuen a les poblacions de l’entorn, així que som els primers interessats en què això no passés», sosté.
La Cambra es posiciona
Des de la Cambra de Comerç de Tortosa expliquen que les plantes de biometà ofereixen un conjunt de beneficis ambientals, econòmics i socials que les converteixen en una «eina valuosa per a la transició cap a un model energètic més sostenible» i que també contribueixen a la sostenibilitat del sector agroramader.
«El biometà és un combustible d’alta qualitat i absolutament renovable, amb l’avantatge afegit que, com que no té un origen fòssil, la seua contribució al canvi climàtic és neutral, fomenta l’economia circular i ajuda assolir l’objectiu de zero residus», valora el gerent de la Cambra, Francesc Minguell. «El Pla de biogàs de Catalunya 2023-2030 té com a objectiu valoritzar les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació d’energia i biofertilitzants. El nostre territori no pot quedar-se al darrere».
És per això que des de la Cambra de Comerç es veuen les plantes com una gran oportunitat: «oferirem el nostre suport tècnic des de la nostra oficina de transició energètica empresarial per impulsar projectes d’un sector emergent que ve a solucionar problemes endèmics de les Terres de l’Ebre obtenint a canvi energia renovable», expressen.