Tot i l’amenaça de pluja –amb unes poques gotes caigudes al llarg el dia–, la Processó de la Passió va poder recórrer els carrers de Tortosa ahir al vespre. Organitzada per l’Agrupació de Confraries de Setmana Santa, aquesta expressió religiosa té més de dos-cents anys d’història i és la principal i més multitudinària per aquestes dates a la ciutat, amb la singularitat que representa la passió i mort de Crist de manera completa en una data inusual, el Diumenge de Rams. Més d’un miler de vestes de deu confraries van acompanyar els passos o misteris, repartint caramels entre els assistents, especialment els nens. Aquest repartiment de caramels per part dels natzarens és una tradició llevantina que a Catalunya sols es dona a Tortosa, i que en els orígens, sembla, tenia com a finalitat traure el mal gust de boca que deixa en el poble la visió dels sofriments de Jesucrist, plasmats en els misteris que desfilen. Una altra de les explicacions que es dona és que s’havia d’endolcir el dia als xiquets tortosins, donat que les següents jornades de Setmana Santa serien més amargues.
Tot i que hi ha confraries que es remunten al segle XIV, el naixement de la processó de la Passió tal com és ara data del 1806. Segons el Llibre d’Acords de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, és en aquest moment que es decideix fusionar la processó pròpia dels Dolors amb una altra d’arrels més antigues, llavors en desús i protagonitzada pels gremis, que tenia lloc el Dijous Sant.
Ahir, la processó va tornar a sortir de la plaça de la Cinta per recórrer els principals carrers de la ciutat (de la Rosa, avinguda Generalitat, Ramon Berenguer IV, Cervantes, Sant Blai o Montcada) fins a arribar a la plaça dels Dolors. Entre les novetats, hi havia l’habilitació d’un punt per a persones amb mobilitat reduïda i sensibilitat auditiva, a la confluència del carrer Mercaders i plaça de l’Àngel.
Com és habitual, hi van prendre part deu confraries, lligades en alguns casos a gremis concrets o a parts de la ciutat. La més antiga és la Confraria de Sant Antoni dels Pagesos, fundada el 1363. El pas que acompanyen és L’Oració de l’Hort, conegut per pas dels Pagesos, de Carles Riba (1941).
La Confraria de la Mare de Déu del Roser, que data del 1944, acompanya el misteri La Flagel·lació, creat per Claudi Rius (1945). Per la seua banda, la Puríssima Sang va ser fundada el 1558 i compta amb dos passos, La Coronació d’Espines, de Claudi Rius (1948), i La verge de les Angoixes d’Àngel Acosta (1999).
La Confraria AV Santa Clara va veure la llum el 1996 i acompanya el pas Jesús davant Pilat, creat pels Tallers Salesians. Segueixen els Natzarens de Jesús de la Passió, amb el pas del mateix nom, creat també per Claudi Rius (1942); El Sagrat Cor de Jesús (1999), amb el Despullament d’Àngel Acosta, i la de Maria Immaculada (1912), amb el Ecce mater tua (Vet aquí la teva mare), conegut per pas del Patronat, creat per Innocenci Soriano-Montagut (1958).
La Confraria del Sant Crist de la Puríssima, fundada el 1659, porta l’escultura del mateix nom. L’original que es troba a l’església del carrer Montcada és obra de Fray Humile de Petràlia (1635), mentre la que surt en processó és una còpia dels germans Aleixendri (1954).
Finalment, surten les confraries de les Cinc Llagues (1930), amb el pas del Davallament de la Creu, conegut pel pas de la Banca, d’Enric Monjo (1952), i la de la Mare de Déu dels Dolors (1724), amb La Pietat de Soriano Montagut. Un recorregut acompanyat de música, obrint el seguici els Armats de la Sang de Reus i tancant-lo la Banda Municipal de Música de Tortosa, i amb diverses bandes de cornetes i tambors.
Més processons
Els passos o misteris s’exposen al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa de Tortosa, al carrer Montcada. Les pròximes cites per als fidels i els qui vulguin seguir de prop aquesta tradició són la processó del Silenci, Dijous Sant a la mitjanit pels carrers del call jueu i amb la reproducció del Crist de la Puríssima portada per natzarens de les diferents confraries, així com la processó del Sant Enterrament, Divendres Sant al vespre.
