El cranc blau (Callinectes sapidus)s’ha confirmat aquest estiu com un greu problema per als pescadors i aqüicultors del Delta de l’Ebre, ja que la seva gran proliferació i voracitat arrasa amb musclos i cloïsses i ha fet desaparèixer pràcticament espècies com el cranc autòcton.
Un estudi presentat ahir per la Direcció General de Pesca confirma que el cranc blau es troba en ple període d’expansió tant al mar, com al riu Ebre (fins a l’assut de Xerta) i els arrossars del Delta, i proposa una pesca massiva i potenciar el comerç i el consum d’aquest cranc per intentar reduir la població i les pèrdues que genera.
El director general de Pesca de la Generalitat, Sergi Tudela, va assegurar que l’erradicació del cranc blau, present també en altres zones del litoral català com l’Empordà o la costa central, és a hores d’ara impossible. Però que la millor eina per a fer-hi front és «l’explotació professional intensiva que garanteixi una comercialització a través dels circuits oficials de les llotges pesqueres». Així, de moment es limita la pesca als sectors professionals i s’exclou que els aficionats puguin també capturar-lo, tal com s’havia demanat des de diversos sectors.
Pescadors, aqüicultors, federacions, científics, organitzacions mediambientalistes i administració s’integraran en un Comitè de Cogestió de la pesquera del cranc blau, per tal d’elaborar un pla d’actuació.
Tudela va exposar l’experiència d’altres països on ja fa anys que lluiten contra l’espècie, com és el cas de Grècia, on actualment hi ha una sobreexplotació que ha aconseguit reduir les poblacions.
L’estudi ‘Diagnosi i situació actual del cranc blau al delta de l’Ebre’ ha estat elaborat per l’empresa Monverte Estudis Ambientals. Confirma les afectacions negatives al sector pesquer, amb pèrdua de captures i perjudicis en els arts de pesca, i presenta evidències d’afectació directa a l’espècie de cranc verd autòctona (Carcinus aestuarii), «la qual ha sigut desplaçada i ha passat a tenir una presència testimonial en molts llocs on era força abundant». A més, aquesta espècie ha ocasionat un gran impacte en els parcs de cultiu de la cloïssa japonesa (Venerupis philippinarum), on de moment el seu cultiu esdevé inviable a la zona.
Però les conseqüències que el cranc blau suposarà, tant per a l’ecosistema com per a la resta d’espècies, encara són incertes, segons l’estudi. Caldrien seguiments més exhaustius i acurats per determinar l’abast de la seva afectació. «Malgrat tot, si tenim present les característiques biològiques i la plasticitat en la dieta, tot apunta que altres bivalves de gran importància a la zona com ara la cloïssa fina, la tallarina, el musclo o l’ostra es veuran afectats en un futur», detalla l’autora de l’informe, Verònica López.
Des del 2016, les llotges dels ports des de l’Ampolla a les Cases d’Alcanar han pescat 40 tones de cranc blau. Però les captures s’han disparat en els darrers mesos i després de la veda biològica, des de principi de setembre les barques de Sant Carles de la Ràpita ja n’han capturat 7 tones més. Això ha fet baixar molt el preu, al voltant de l’euro el quilo a llotja, i el converteix de moment en una espècie «poc atractiva per als pescadors», segons admet el secretari de la Confraria Verge del Carme, Joan Balagué.
Per la seva banda, el president de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), Miguel Carles, ha xifrat entre 150.000 i 200.000 euros els danys que ha causat aquesta temporada el cranc en muscleres de les badies dels Alfacs i el Fangar. «Quan van acabar de menjar-se tot el que hi havia a l’arena, van començar a pujar per les cordes», explica.Així, els productors han hagut de començar a instal·lar xarxes especials de protecció, «amb els costos addicionals per al sector que això suposa».
Dos milions d’ous per cada femella
El cranc blau, procedent d’Amèrica, es troba actualment per bona part de la Mediterrània, on va arribar fa més de 50 anys per l’aigua de llast dels vaixells. Una sola femella pot alliberar fins a dos milions d’ous, que fan servir els corrents del mar per expandir-se. La legislació nacional l’inclou dins del llistat d’espècies exòtiques amb potencial invasor, però no està catalogada oficialment com a invasora perquè es pot comercialitzar i consumir.