L’Estat treballa l’estratègia per aportar més sediments al delta de l’Ebre

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha fet des del Congrés una defensa dels treballs de l’Estat per protegir el delta de l’Ebre i de la revisió de l’atermenament del seu litoral, atenent a la necessitat de delimitar l’actual línia de costa modificada al llarg dels anys.

En resposta a una intervenció del diputat de Junts Josep Maria Cruset, qui va reclamar al govern de l’Estat mesures decidides per protegir el Delta, la ministra va explicar que ja s’està treballant en alguns àmbits, com és la mobilització dels sediments que queden retinguts a les preses i que són una de les causes de la regressió i la subsidència (enfonsament del terreny) que pateix la zona.

Segons va detallar, la crescuda controlada del riu Ebre des dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, duta a terme el passat 30 de gener, va servir per estudiar aquest trànsit de sediments, amb el suport del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) i la Universitat Politècnica de Catalunya. Així, es van mobilitzar unes 18.000 tones de sediments, de les quals 4.000 van arribar fins a Xerta.
«Amb les dades preses es crearà un model matemàtic basat en la intel·ligència artificial que permetrà estimar l’emissió de sediments», afirmà Ribera, qui també va recordar la prova pilot realitzada el passat mes de novembre per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), «en coordinació amb la Generalitat», de mobilització de sediments des del pantà de Riba-roja. Durant el segon trimestre d’aquest any es continuarà avançant en aquests treballs, segons va explicar.

Tot i que el Pla estatal de Protecció del Delta encara no s’ha presentat, Ribera va destacar el treball fet fins ara, com el projecte d’aportació d’arenes als punts més fràgils, «i el diàleg constant tant a nivell tècnic com polític» amb la Generalitat i els agents de la zona, a través de la Taula de Consens pel Delta. També va defensar la revisió de l’atermenament (definició de l’àmbit de domini públic marítim terrestre) de la costa deltaica, al que s’oposen ajuntaments i propietaris.

Tot plegat, en resposta al diputat de Junts per Catalunya Josep Maria Cruset, qui va assegurar que «la inacció del govern espanyol posa el delta de l’Ebre en risc de desaparició». «Vostè ha de decidir si vol ser recordada com la ministra de la mort del delta de l’Ebre o com la ministra que es va arromangar i es va posar a treballar per preservar-lo», afirmà.

Cruset va recordar que amb la construcció dels embassaments al riu Ebre es van perdre el 99 per cent dels sediments que arribaven a la desembocadura i que són una de les causes principals de la regressió. Així, va assegurar que el Delta no necessita més paraules ni bones intencions. «Necessitem passar a l’acció i necessitem els recursos necessaris per implantar solucions».

El diputat també va denunciar que el nou atermenament «implica renunciar a la morfologia del Delta, entregant al mar milers de metres quadrats de terra».