<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

L’artista Juan Luis Payà: «Alcanar i les Cases són la meua Arcadia, el paradís perdut»

‘Et in Alcanar Ego’. La primera exposició individual del fotògraf barceloní es pot visitar fins al dia 15 de març a la Biblioteca pública Trinitari Fabregat d’Alcanar

10 marzo 2025 11:31 | Actualizado a 10 marzo 2025 11:34
Se lee en 1 minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

L’artista barceloní Juan Luis Payà (Incerta Glòria) té segona residència a les Cases d’Alcanar des de que era ben menut. Els paisatges casencs li han inspirat la seua primera exposició en solitari (Et in Alcanar Ego), un recull de vint fotografies fetes amb la càmera del telèfon mòbil inviten a trobar la promesa d’una llar i reflexionar sobre els moments que componen la vida. Un aire vintage envolta imatges d’espais que evoquen un passat, en ocasions ja desaparegut, ple de nostàlgia.

Com sorgeix l’exposició?

He volgut retre un homenatge a les Cases i a Alcanar, fent una exposició amb fotografies vinculades al municipi.

Quina és la seua relació amb les Cases?

Des de que tenia tres anys que hi he vingut. Els meus pares vivien quasi mig any a les Cases. Els meus amics d’infantesa són casencs i canareus, i encara els conservo.

Què em pot dir del títol ?

Sorgeix de la frase llatina Et in Arcadia ego, traduïda com ‘jo vaig ser a Arcadia’, s’associa amb la mort, però jo em refereixo a Arcadia com a paradís. Assimilo Arcadia amb Alcanar, ja que les paraules són relativament similars, en el sentit dels meus records d’infantesa que estan aquí.

L’aire retro de les fotografies és per expressar nostàlgia?

Tot i que les fotos són d’ara, intento que semblin antigues, records de quan era jove i nostàlgia dels moments passats. Són imatges semblants a pintures, donant-los aquest toc melancòlic. La gent de la zona pot reconèixer llocs que passegen cada dia i que no ens fixem que estan aquí. Hi ha elements de la natura salvatge o edificacions velles, derruïdes o abandonades que em serveixen per a reflectir el pas del temps. Les coses estan un moment i s’esvaeixen.

Signa les seues obres amb el pseudònim Incerta Glòria.

Me’l vaig posar a l’instagram, penso que és adient: el mon digital són glòries que duren poc, la gent es mata pels likes i, l’endemà, tot ha desaparegut. No li dono més importància. És molt efímer.

Hi ha fotografies de certamens nacionals i internacionals?

Sí. N’hi ha quatre obres. Una exposada als premis Agbar de Barcelona, una altra a la pàgina d’instagram de Madrid Cultura Inquieta i dues més van anar, primer, a Barcelona i, després, a Budapest. De tots quatre concursos he arribat a la final.

Comentarios
Multimedia Diari