Avui arrenca la XXVII edició de la Festa del Renaixement de Tortosa, un dels moments més esperats en tot l’any per a la ciutat. El programa d’enguany inclou un total de 87 espectacles i recreacions que portaran a Tortosa un total de 52 companyies, 34 de les quals territorials i la resta d’àmbit estatal i internacional. A més de molta vida i animació al carrer, mercats d’època, campaments i actes propis de recreació històrica per l’imponent casc antic de la ciutat. Tot per recrear i tornar al moment històric de màxim esplendor de la que és, avui, la capital ebrenca.
Enguany hi ha moltes novetats: nous espais, unes jornades historiogràfiques, nova imatge... Quin és el motiu?
La Festa del Renaixement és una festa que està plenament consolidada. Tanmateix, pensem que també cal anar incorporant novetats precisament per a adaptar-la als nous temps. Des del nostre govern teníem clar que calia introduir millores i també aquestes novetats que generen un efecte sorpresa i que torni a cridar l’atenció de la ciutadania, sempre mantenint l’essència de la festa. Per exemple, hi ha una quinzena d’estrenes d’espectacles perquè evidentment n’hi ha que estan des de sempre consolidats, com podria ser La Taberna d’Enrico, però també pensem que cal ofertar novetats i en aquesta línia estem intentant millorar.
Un dels actes que canvia d’emplaçament és el mateix acte inaugural, que passa de la plaça de l’Ajuntament a la plaça de la Catedral.
Sí, la festa evidentment el que ha de fer és promoure el que és la ciutat històrica i segurament que la plaça de la Catedral, amb la façana barroca, és l’element més important que en aquests moments tenim a nivell d’escenari. Ja l’any passat la desfilada final va acabar allà i va agradar moltíssim i, per tant, pensem que s’ha de convertir en un dels epicentres del que és la festa. La monumentalitat de la Catedral pot donar força a l’acte inaugural. Això no vol dir que la plaça de l’Ajuntament no continuï formant part de la festa, també hi haurà espectacles,tindrà un escenari...
És difícil tenir un cert rigor històric en una festa de recreació tan gran? Com es pot trobar l’equilibri entre oferir tanta programació diversa i alhora mantenir-lo?
Jo crec que al principi la festa sí va tenir aquesta força, i els reconeixements que van arribar a nivell de Catalunya i de l’Estat va ser perquè va haver tot un treball historiogràfic: es va documentar com era la Tortosa renaixentista, tots els vestits d’època, les banderes, i va ser una gran descoberta... Aquesta part històrica ha anat perdent força i el que volem és donar una altra vegada més rigorositat o reforçar la part històrica. D’una banda, amb aquestes jornades historiogràfiques que hem celebrat, amb conferències que també fan un debat acadèmic. I per una altra banda, el fet que enguany donéssim com a relat de festa o temàtica central els 450 anys de la mort de Cristòfol Despuig també és una manera de posar en valor un personatge que va ser procurador en cap, com va explicar l’historiador Enric Querol durant la seua conferència, i que va ser escriptor renaixentista de la nostra ciutat. Al voltant d’ell hi haurà tota una ruta i espectacles.
Cada any la festa girarà entorn d’una temàtica històrica concreta?
Sí, és també una forma d’anar innovant.
Quin és l’acte que com alcalde li fa més il·lusió?
Segurament l’acte més bonic és quan piques a la porta i reclames que la ciutat torni cap al segle XVI. És un moment molt emotiu, carregat de simbolisme. A més, jo sóc historiador i per tant és com poder transportar-te en el temps.
La festa atrau milers de visitants cada any. És el millor moment per visitar Tortosa?
La Festa del Renaixement és l’aparador turístic per excel·lència de la nostra ciutat. Sempre parlem que és una festa que els tortosins i tortosines disfruten molt però també ens serveix per a promocionar-nos. Aquests dies Tortosa té una vitalitat espectacular, arriba gent de tot arreu, hi ha totes aquestes 52 companyies del país, de la resta de l’Estat i internacionals, i per tant, es genera tot un clima que fa que realment la ciutat estigue preciosa. Segurament sí és el millor moment per visitar-la, i després acaba creant aquest efecte: que la gent vol venir amb més calma per tota l’oferta que tenim a nivell cultural, que és molta i durant tot l’any.
Vostè com a historiador sempre ha tingut especial sensibilitat pel ric casc antic de Tortosa. Quines accions hi estan portant a terme?
Hem aprovat crear un circuit verd a les muralles i fortificacions, de forma que es connectaran els 6,5 quilòmetres de fortificacions de la ciutat. També rehabilitarem el fortí de Bonete, una reivindicació històrica de l’entitat Amics dels Castells, i on no s’havia actuat mai. Així mateix tenim en marxa el projecte per recuperar l’antic col·legi dels Josepets, com un espai que ha de dinamitzar la ciutat....
Què es farà?
La idea és mantenir la majoria de l’estructura de l’escola, que és el que va requerir Patrimoni. Només s’acabarà d’enderrocar una part que ja està pràcticament destruïda. A partir d’aquí donarem una resposta global del que és tot un projecte que pensem que ha d’anar més enllà dels usos esportius i per tant també donar-li usos culturals i socials.
I en matèria d’habitatge?
Estem també treballant en la construcció d’habitatges per primera vegada, destinat a joves sobretot, per portar vida al nucli antic. A banda, Tortosa és una de les vint ciutats de Catalunya escollida dins del programa Barris amb futur, on la ciutat històrica serà la protagonista per a la futura llei de barris.
També es rehabilitarà el Balneari d’en Porcar.
Al call jueu tenim aquest projecte de recuperar l’antic edifici modernista eclèctic i poder situar allà l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. De moment l’Ajuntament rehabilitarà les galeries, que és un projecte que ja tenim aprovat, i després, paral·lelament, la Generalitat acabarà rehabilitant el que és la torre i sobretot construint el nou arxiu davant el solar del comple. Però el nou arxiu serà un espai totalment nou, evidentment.
I què és farà a l’espai que s’ha creat a la plaça de l’Absis amb l’enderroc d’un grup de cases?
Allà volem fer un concurs d’idees. El que s’hi faça ha de ser compatible amb les noves imatges que s’han generat ara de la Catedral i del Castell, amb algun tipus d’ús.
