La seua inesperada victòria a l’Hipòdrom donostiarra de Lasarte, el diumenge 4 de març de 1934, frec a frec amb el vigent campió i amic Manel Andreu, en un terreny fangós i mullat, com si fos un camp d’arròs, el va convertir als dinou anys en campió d’Espanya de cross country.
Jeroni Juan Monllaó va néixer el 23 de novembre del 1914 al Lligallo, al centre de Sant Jaume d’Enveja, dins l’immens terme de Tortosa, fill d’Eugenio Juan Daniel i Teresa Monllaó Franch. Era el quart de cinc germans.
El córrer a la vida sempre el va dur endavant, a «Jironet d’Eugenio». Als 17 anys ja estava casat amb Modesta Fumadó Gisbert; ajudava a son pare a la «Finca dels Pataqueros» i també amb els animals; repartia les iguales per al metge Alfonso Canicio; tocava la trompeta o el bombardí a la Banda Municipal L’Artística de Sant Jaume i entrenava descalç pels arrossars propietat de Bastiano Albacar, amb el seu bon amic, Josep Sales, «Pepet de Panolla».
En aquelles èpoques a moltes festes de la ribera es disputaven les «Carreres del Pollastre, Àdena o Conill» (depenent del premi). A la Cava, Jeroni s’hi va apuntar, va guanyar i se va endur la gallina per primera vegada.
Amb l’eufòria, poc mesos després, Josep Sales li va dir que l’acompanyés a córrer, per no anar sol, a la «1a Volta a Peu. Ciutat de Tortosa», on acudien primeres espases de Barcelona com Marcel·lí Castelló.
Davant la sorpresa de l’amic, que va entrenar de valent per a l’ocasió, l’u de setembre de 1933, tal com diu al diari Heraldo de Tortosa, «primer va quedar Gironi Juan del U.S. Enveija, segon Josep Sales del mateix club, tercer Salvador Franch i quart Josep Bertomeu del Jesús y María CD».
El pare, Eugenio Juan, que regentava el cafè Ambos Mundos, no veia clar aquest futur per al seu fill, però el triomf a Tortosa i les converses en dos dels seus parroquians, el metge Alfonso Canicio i el mestre Sergi Puig, li van obrir els ulls i el van animar a recolzar-lo i acompanyar-lo allà on anés a córrer.
Així, el 1934 va ser l’any del seu debut com a corredor federat i, sense cap tipus d’ajuda com la que tenien els altres, es va classificar entre els deu primers al campionat de Catalunya de cross celebrat a Mataró. Això el va portar a que el triessin per representar a la Federació Catalana d’Atletisme al Campionat d’Espanya de Cross, on va guanyar fora de tot pronòstic. Tres dies després va arribar a les andanes de l’estació de Tortosa, abarrotades d’admiradors que l’aclamaven. També l’any 1934 es va adjudicar la XV Jean Bouin, fet que va propiciar que el fitxés el FC Barcelona.
L’any 1935 va repetir i ampliar victòries, però a més a més va ser convocat per participar al Cross de les Sis Nacions celebrat a París el 24 de març on, corrent mal calçat, va quedar el primer espanyol en la posició 21.
L’any 1936 va ser cridat per fer el servei militar a Larache, al Nord d’Àfrica. Mentre era allí la Federació Catalana el va fer tornar a Catalunya per entrenar i participar a la I Olimpíada Popular de Barcelona a inaugurar el 19 de juliol, però el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 ho trencà tot. Jeroni, com molts esportistes convocats, va ser enviat per la República al front de guerra a Madrid, fins que l’any 1939 va poder tornar al poble. Després continuarà competint fins que el 19 de març de 1945, al campionat d’Espanya, celebrat a Galdakao, quedà 7è i va decidir penjar les sabatilles.
L’any 1977 es va crear a Sant Jaume d’Enveja el 1r trofeu Jerónimo Juan de Cross (quin millor homenatge en vida!) que ha arribat fins els nostres dies transformat en la Cursa Urbana Jeroni Juan, que es disputarà aquest diumenge dia 1 de desembre, organitzada per l’Ajuntament de Sant Jaume.
-
Un article de: Quimo Panisello Gamundi, dissenyador gràfic i documentalista