Tortosins i visitants ja gaudeixen intensament de la 27a Festa del Renaixement. Des del castell de la Suda a l’Escorxador, del Clos del riu a la plaça dels Dolors o de la catedral a Remolins, la part antiga de la capital del Baix Ebre bull de festa i activitat. Abanderats, bestiari, músics, actors de carrer i centenars de veïns vestits d’època prenen els carrers i les places. Ahir al matí, els principals espectadors de les propostes de carrer van ser els nens i nenes dels campus d’estiu, tant de Tortosa com de la rodalia, disposats a descobrir com era la vida i la festa al segle XVI. Però va ser a partir del vespre i la nit quan el gruix de visitants va envair els carrers.
Com cada any, el Renaixement es nodreix d’espectacles arribats d’arreu, però bona part del motor que mou la Festa es troba a casa, amb les entitats i associacions que ofereixen les seus espectacles, desfilades i propostes lúdiques per a tots els gustos, des dels concerts de música renaixentista a les recreacions de la vida de Cristòfol Despuig, passant pels contacontes o els espectacles eqüestres. Tot passejant es pot gaudir també dels balls de cavallets, del saber fer dels Abanderats de Tortosa i dels italians de Sansepolcro, habituals de la Festa.
Famílies nobles
Entre les cerimònies i actes propis d’aquest dissabte hi ha el seguici de procuradors i procuradores (regidors) amb les famílies nobles al matí ( 11.30 h) i ja a la tarda (20.00 h) l’entrega dels estendards a aquestes famílies, un seguici de voluntaris amb fastuosa vestimenta que recorda cognoms dominants de la Tortosa cinc-centista, com els Despuig, Aldana, Corder, Oliver de Boteller, Garret, Garidell o Montagut. Un acte que té lloc als Reials Col·legis, l’edifici renaixentista per excel·lència de la ciutat. El mateix serà l’escenari d’una novetat d’aquesta Festa: la cerimònia d’anunci del prometatge entre Cristòfol Despuig i Mariana Curto, en l’any en què es commemora el 450 anys de la mort de l’autor dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Entre els espectacles de pagament, el més veterà, la Taverna di Enrico de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, estrena enguany nou emplaçament: deixa la torre del Célio i la plaça Benahem Ben Saruq al cor del barri de Remolins per instal·lar-se a l’antic Escorxador i actual Museu de Tortosa.
Pel que fa als espectacles de carrer, s’han establert fins a sis rutes nòmades del segle XVI, amb sortida dels grups de forma esglaonada des de la plaça Mossèn Sol, la Immaculada, Portal del Romeu, plaça del Paiolet, plaça de l’Ajuntament o el Carrer Cervantes, per anar recorrent les principals vies de la part antiga de la ciutat.
Tot plegat, amb fins a tres mercats d’època, el que arrenca del carrer ciutat fins a la plaça de la Immaculada a Remolins; el Mercat del Vall, al voltant de les places dels Dolors i Sant Joan, o el nou mercat de l’Escorxador, a l’avinguda Remolins.
Sense oblidar la visita als grans elements del patrimoni de Tortosa com ara la catedral de Santa Maria i el seu museu; el castell de la Suda, l’espai Cota Zero baix la plaça de la catedral o el conjunt dels Reials Col·legis.
L’edifici més important d’aquest conjunt és el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, del 1564, on en un inici s’educava a joves musulmans conversos. És un gran edifici de dos pisos organitzats entorn d’un pati central -l’únic pati del Renaixement a Catalunya-, on destaca la rica ornamentació escultòrica amb influència italiana.
Visites i propostes per a tots els gustos i totes les edats que transporten a l’esplendor de la ciutat al segle XVI.
Albert Curto: «Reivindiquem una època d’esplendor a Tortosa»
El director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, forma part de la Festa des dels seus orígens i veu el Renaixement com una recreació que dinamitza la ciutat, «amb un puntet de reivindicació d’un dels moments de major esplendor» de Tortosa. Curto remarca l’ambient que es crea a la ciutat, i el fet que la Festa serveixi per apropar la història i la cultura local als veïns i turistes que visiten Tortosa al llarg d’aquests quadre dies de juliol.
Sense dubte, l’acte que viu de forma més especial és el de Jurament dels Arxivers, seguint un dels protocols més antics coneguts en aquest àmbit, i que es du a terme davant de l’armari-arxiu de la cuitat, que data de l’any 1574.
Respecte a possibles millores en la Festa, Curto proposa un argument per a la desfilada.
«Cal deixar la vergonya a casa i sortir vestit d’època»
Els periodistes Núria Caro i Joaquim Domínguez van sortir amb el seu fill per veure l’ambient i presenciar l’obertura de portes, l’acte, juntament amb el tancament, que consideren més rellevant per ser l’inici de la celebració. Núria defineix el Renaixement com «aquella festa que esperes amb ganes» i en què tothom participa. Joaquim afegeix el goig de trobar-se amb la gent i «deixar la vergonya a casa per anar vestit d’època». Núria s’ha vestit del Renaixement des dels 6 anys, en Joaquim només fa tres anys que ho fa, i enguany ha volgut recrear la part morisca, que sovint queda invisibilitzada.
Ambdós estan a l’expectativa de veure quines novetats hi ha en en aquesta 27a edició: «s’ha de donar una oportunitat i s’ha de canviar i innovar, però sense sortir del que és l’essència del Renaixement».
«Es tracta de sortir al carrer i compartir vivències»
Joan Camps i Cristina Gallego formen part del seguici de les famílies nobles, representant la família Despuig, i també participen en la Festa com a actors, per exemple en ‘El Viatge’, que es posa en escena al Palau Episcopal.
Tots dos viuen la Festa de forma molt intensa. «Es tracta de sortir al carrer, compartir vivències, passar-ho molt bé» durant quatre dies, al mateix temps que es posa en valor «Tortosa, la seua història i el seu patrimoni», afirmen.
En tots dos casos, fa més de vint anys que es vesteixen d’època per participar en la recreació històrica.
Entre els seus actes preferits hi ha el jurament dels arxivers, l’entrega dels estendards, la desfilada, «per suposat», i també els espectacles que es fan en espais històrics.
«Es una festa escalonada i imprescindible»
Cristina Gilabert, de 58 anys, és cap del departament de Festes de l’Ajuntament de Tortosa. Així que la Festa és part de la seua feina, com també la Cinta o la cavalcada de Reis. En el cas del Renaixement, remarca que s’ha consolidat des de fa molts anys i ja és un esdeveniment del que Tortosa no podria prescindir. En destaca el seu rigor històric. «Tot està basat documentalment, a partir per exemple dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Despuig. I a partir d'aquí també tot el vestuari, atrezzo, «i els a actes que fem». Cristina posa en valor aquests actes propis, amb un guió amb molta gent voluntària i amb totes les entitats del municipi. Un altre punt molt important, al seu entendre, és disposar «de molts espectacles de tot tipus, de música, de dansa, de circ», perquè la gent gaudexi al màxim.
