A la Taverna di Enrico, «se mangia, se bevi i se trova un amico». Amb aquesta frase que pronuncia el mateix personatge d’Enrico Provinciale, tortosí d’ascendència genovesa, es resumeix el secret de l’èxit d’aquest espectacle, el més veterà de pagament del Renaixement, que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van crear per a la Festa i que continua gaudint del favor del públic més d’un quart de segle després.
Enguany l’espectacle estrena nou emplaçament a l’aire lliure al recinte de l’Escorxador. Al llarg dels anys s’ha ubicat també a l’antic convent de Sant Joan (Escola d’Art), entre les muralles de les Avançades de Sant Joan, i a la plaça Menahem Ben Saruq i la torre del Célio del barri de Remolins, abans d’arribar ara al pati de l’antic Escorxador modernista i actual Museu de Tortosa. Un trasllat que s’argumenta a l’espectacle pel fet que les autoritats els van fer fora del lloc anterior i van trobar aquest gràcies al favor del Califa d’Aldover; i que s’explica a la vida real per la voluntat de donar impuls en el marc de la Festa a la zona de l’Escorxador, que enguany compta amb un nou mercat d’època, i també per la possibilitat d’ampliar l’aforament de l’espectacle.
L’Escorxador està inspirat en l’arquitectura mudèjar i això ha permès els artistes fer volar la imaginació i situar la Taverna als jardins de la casa del seu gran amic i protector, el Califa d’Aldover.
Els assistents a la Taverna són rebuts a la porta pel mateix Enrico, que els indica on asseure’s, i mentre gaudeixen de l’espectacle, poden degustar les típiques baldanes tortosines i el vi de Batea, protagonista en aquest i d’altres espectacles dels Quicos en els que es convida a beure’l al so de la cançó «lo vi de Batea, lo vi de Batea, lo vi».
Com aquest, l’obra compta amb molts moments icònics que són corejats pel públic, la major part del qual repeteix i per tant, ja és coneixedor de la història, tot i que cada any s’introdueix algun petit canvi o referència a l’actualitat.
Un exemple d’aquesta complicitat entre els actors i músics i el públic són els moments en què apareixen els agents de l’autoritat perquè han «sentit algaravia», i els assistents els hi criden que «no pas, no pas».
Les primeres sessions de la Taverna di Enrico, el passat divendres a la nit, van estar marcades per una intensa calor, un fet però al que ja estan ben acostumats els assistents a la Festa del Renaixement i per al qual cal anar preparat, amb aigua i ventalls sempre a mà per no patir més del necessari.
L’espectacle compta amb algunes cançons habituals del repertori dels Quicos, però també amb temes exclusius, com el que dona nom a l’obra o el que canta el personatge de Mariana Boteller, representant una membre de les famílies nobles de la Tortosa renaixentista. Per contra, els Quicos donen vida a uns músics rodamóns que troben a la taverna un reducte de llibertat i creació, davant l’opressió de les autoritats del moment. Un espai de festa i de joia on l’algaravia és pràcticament una obligació.