El meandre de Flix requereix una important restauració ambiental: aquest tram de 6 quilòmetres troncals del riu Ebre pateix una sèrie de patologies des de fa 75 anys, quan amb la construcció de l’embassament es va fer un by pass del cabal per la central hidroelèctrica. Així, el meandre «no té aportacions regulars d’aigua més enllà de les fuites de les comportes i de l’estació depuradora (EDAR) del municipi. Això comporta problemes de salubritat i proliferació de plantes aquàtiques, entre altres», explica al Diari l’alcalde de Flix, Francesc Barbero. Només puntualment es fan aportacions extraordinàries que permeten regenerar l’aigua de la zona, de vegades a demanda del mateix Ajuntament per a activitats com la festa del riu.
En una reivindicació històrica de l’Ajuntament de Flix i les entitats ambientalistes, l’últim pla hidrològic de la conca de l’Ebre ha inclòs finalment una aportació de 10 metres cúbics per segon al meandre.
Un procés que va en paral·lel als 2 milions d’euros del projecte de restauració del meandre, aprovats en una esmena als pressupostos de l’Estat del 2022 presentada per la llavors diputada flixanca Norma Pujol. La dotació s’ha transferit a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ha adjudicat la redacció del projecte d’actuació integral. També s’ha encarregat un paquet d’estudis científics previs sobre l’estat ambiental de la zona, que estan duent a terme tècnics del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Tots enfocats a determinar la salut ambiental del meandre, des de l’acumulació de sediments a les masses d’aigua o les espècies invasores.
Escala de peixos
L’aportació del cabal ecològic encara no s’ha fet efectiva perquè l’embassament no està adequat per regular aquestes aportacions. En aquest sentit, es preveu que pugui fer-se efectiva, per part de la companyia Endesa, amb la construcció també prevista d’una escala de peixos que permeti la connectivitat fluvial de la fauna entre l’embassament i el riu aigües avall. El projecte d’aquesta escala es concretarà per part de l’ACA, però l’haurà d’executar Endesa. De fet, hi ha una escala que es va construir als anys quaranta del segle passat però que no ha acabat de funcionar de forma adequada. Ara s’executarà tenint en compte altres experiències, com les de l’assut d’Ascó o la de Xerta, actualment en execució.
La restauració del meandre inclourà també la reobertura de braços de riu que s’han anat sedimentant per la manca d’avingudes i les accions necessàries per recuperar el bon estat de la flora i la fauna, tal com han de determinar els estudis actualment en marxa.
El projecte té un termini d’execució fins al 2026 i a la comissió de seguiment hi són integrats l’Ajuntament, la Generalitat, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre o el Grup Natura Freixe, entre d’altres.
«L’important és que per fi es posa fil a l’agulla per corregir una anomalia que afecta 6 quilòmetres de riu i que juntament amb Sebes és reserva natural protegida», remarca Barbero.
Presa de mostres i control de la qualitat de l’aire
Científics de l’IRTA i el CSIC ja treballen sobre el terreny, prenent mostres i estudiant els peixos i les espècies invasores. Per part del CSIC, dins d’un projecte europeu més ampli, es duen a terme també estudis sobre la qualitat de l’aire. D’aquesta manera es podrà determinar quina és aquesta qualitat, una vegada ja han acabat els treballs de descontaminació química de l’embassament, i finalitzada l’activitat productiva d’Ercros al municipi del nord de la Ribera d’Ebre.
