El Ministeri per a la Transició Ecològica ultima els moviments de sorres per reforçar la barra del Trabucador, i traslladarà maquinària i operaris a la zona del Fangar i la Marquesa a Deltebre a partir del 23 d’octubre, on es farà una pilot de reforç de les dunes amb restes d’algues que queden a les platges després dels temporals.
L’obra per reforçar el litoral del Delta afectat per la regressió (amb aportació d’arenes dels llocs on s’acumulen) va arrencar la tardor passada però es va haver d’aturar entre els mesos de març i setembre, per respectar l’època de nidificació de les aus. Durant el setembre i el que portem d’octubre s’ha acabat de reforçar el Trabucador per intentar evitar nous trencaments de la barra.
Segons expliquen al Diari fonts del Ministeri, s’han dut a terme dos tipus de treballs. Per una banda, s’han fet aportacions d’arena amb entrades semicirculars cap al mar, de fins a 300 metres de base , de manera que l’onatge natural d’aquell sector vagi transportant i dipositant el material cap al sud, per tal de recuperar de forma natural l’alineació que tenia l’istme abans del temporal Gloria, amb un angle de 32 graus. Amb aquesta alineació la barra respon millor als temporals de llevant i resulta més difícil que es produeixin trencaments. Amb la mateixa finalitat, a la part més estreta també s’han creat una sèrie de dunes (com es pot veure a la imatge aèria), situades de tal manera perquè l’aigua que pugui arribar a traspassar de la mar exterior a l’interior de la badia dels Alfacs en cas de temporal no ho faci en línia recta, sinó que hagi de serpentejar i sigui per tant més difícil un nou trencament.
Pel que fa a la zona de la Marquesa, on es començarà a treballar a finals d’octubre i fins a principis de desembre, l’objectiu és reforçar el sector de l’escullera (zona dels Vascos). Segons detallen els tècnics, l’escullera està provocant «una hiperregressió a la part nord, que s’ha de compensar amb aportacions d’arena periòdiques». L’objectiu és acabar traient aquesta construcció, a través del procediment administratiu derivat del nou atermenament del litoral, admeten des de Costes. I és que l’escullera està perjudicant de forma important el transport sedimentari natural. A banda de retenir el flux sedimentari que hauria d’arribar al Fangar, també fa que en situacions de temporal de llevant s’acceleri la força de l’onatge i provoqui aquesta hiperregressió. Si es treu l’escullera, es podrà retornar a una situació d’equilibri, afirmen des del Ministeri.
En aquesta zona també es preveu dur a terme una prova pilot amb l’ús de restes d’algues. Els temporals de principis de setembre van treure molta quantitat d’algues a la costa, especialment a les platges de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. Costes va demanar l’Ajuntament de l’Ampolla que acumulessin tota aquesta matèria orgànica en un punt de la platja de l’Arenal. I ara s’intentarà fer-la servir a la zona del Fangar i la Marquesa, barrejant-les amb l’arena per donar més consistència a les dunes de protecció de les platges. «L’alga és un estructurant molt bo de la platja i l’arena. I en temporals de llevant, respon millor la platja que té alga, perquè reté l’arena», expliquen des del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Aquest projecte de protecció dels punts més fràgils del litoral, amb un pressupost aproximat de 4 milions d’euros, ha suposat l’extracció i transport per via terrestre de més de 300.000 metres cúbics d’arena, des de zones on s’acumula com la punta de la Banya, la del Fangar i la platja del Serrallo, fins a zones afectades per la regressió com l’Illa de Buda, el Trabucador i el front litoral de Deltebre. Tot plegat, en espera de l’aprovació definitiva del Pla de Protecció del delta de l’Ebre, en el què l’Estat proposarà mesures a curt, mitjà i llarg termini per garantir la supervivència d’aquest espai natural.
