El Parc Natural del delta de l’Ebre es troba elaborant aquest mes de gener el cens hivernal d’ocells aquàtics, una tasca que porta a terme cada hivern per quantificar el nombre d’ocells aquàtics de cada espècie presents en aquest espai natural. És el seguiment biològic més antic al delta de l’Ebre des de 1972 fins a l’actualitat.
El delta de l’Ebre és una de les principals zones humides de la Mediterrània. Els cens s’elabora per equips repartits a 25 sectors durant tres setmanes, amb censos diürns i nocturns. La superfície censada arriba a les 39.285 hectàrees. Com que encara s’està elaborant, les dades encara no són definitives, però el Parc Natural calcula que enguany el cens se situarà entre les 150.000 i 200.000 aus. El 2023 es van registrar 181.523 ocells (92 espècies i 19 famílies). Els anàtids (ànecs) són sempre els més nombrosos. Així per exemple el 2023 es van censar 65.435, mentre que de flamencs, per exemple, 13.908.
«Els censos es fan al gener perquè és l’època on les migracions estan més aturades. Els animals estan més quiets a les zones on han de passar l’hivern abans d’emprendre els viatges de migració per criar», explica al Diari el director del Parc Natural del delta de l’Ebre Francesc Vidal. «Es fa a tot Europa de forma coordinada, perquè així sabem la població global. Hi ha molts factors externs que influeixen, no només la situació del Delta. A vegades depèn de la meteorologia del nord d’Europa per exemple, que venen més cap aquí, però també es reparteixen molt». Així, malgrat que a la darrera campanya de l’arròs es va comptar amb la meitat de l’aigua per regar els camps a causa de la sequera, això no ha afectat les poblacions d’aus perquè els camps van quedar inundats igual, tot i que amb menys aigua.
En l’última dècada, però, sí s’ha percebut una tendència. I és que a partir del 2010 la lluita contra el caragol poma ha fet descendir el cens d’aus aquàtiques, ja que l’assecament dels arrossars a l’hivern (per impedir la proliferació de l’espècie invasora) provoca que el terreny sigue menys atractiu per als ocells.
Un dels canvis que enguany ja s’està percebent, encara que el cens no haja acabat, és en la població de flamencs. Aquest hivern ja s’han comptat més de 18.000, que és el triple que fa vint anys. «Cal explicar que els flamencs no tenen una migració molt definida, com les orenetes, per exemple. Els flamencs no tenen un patró tan programat... Si estan bé, es queden. Fan en funció de les seues necessitats. Però sí que és cert que com que cada vegada els hiverns són més suaus, és aquesta la notícia, cada cop veiem que la població de flamencs va pujant», valora el director.
Els flamencs viatgen molt ràpid i gràcies a l’anellament que es porta a terme als exemplars es pot conèixer la seua ruta cap al nord d’Àfrica, Itàlia, Pròxim Orient i altres països càlids. El flamenc, símbol del Delta, pot viure molts anys, uns 40 en llibertat.
La importància de fer aquest cens
Els objectius de fer aquest cens són estimar la població i distribució de les espècies censades, alhora que donar compliment a tractats internacionals (Conveni de Bonn, Acord sobre la Conservació dels Ocells Aquàtics Migratoris d’Àfrica i Euràsia), i a la normativa comunitària i nacional, a més d’avaluar tendències i conèixer les àrees d’hivernada i les rutes migratòries i identificar qualsevol problema o situació específica. A l’hemisferi nord els censos es realitzen sempre al gener, per afavorir la simultaneïtat i aprofitant una època de moviments migratoris mínims. És un cens a escala internacional (International Waterbird Counts): aproximadament 100 països, 25.000 zones humides, i amb 15.000 persones participants.
