Elena Fabra (Deltebre, 1971) és des del mes d’abril la nova directora del Museu Terres de l’Ebre. Parlem amb ella per conèixer quins són els reptes que es proposa per dirigir l’equipament cultural situat a Amposta.
Com valora ser la nova directora del Museu Terres de l’Ebre?
Per mi és un repte professional important. Portava 20 anys com a tècnica cultura a l’Ajuntament de Deltebre i havia fet altres treballs de recerca i investigació històrica i etnològica, també en el món de l’art. Sempre m’havien interessat i apassionat els museus. Quan va sortir la plaça, estava en un moment de maduresa professional, perquè feia molts anys que em dedicava temes de gestió cultural i vaig trobar que era una plaça que em podia encaixar. Ho encaro en il·lusió i ganes de treballar pel territori.
Com encara aquest repte?
Per presentar-nos a la plaça vam haver de proposar un projecte de futur. Vaig establir unes línies programàtiques, què ha de ser el museu i cap on ha d’anar, a més d’una sèrie d’objectius. Després també vaig establir propostes de millora d’organització.
La nova direcció pot ser un canvi d’aires, també per al museu, cadascú aporta la seva visió...
El Museu té un equip de treball molt consolidat i en molta expertesa, això també és un punt a favor. He començat a treballar una metodologia basada en reunions d’equip, és molt important la coordinació amb tothom, no només amb tècnics, també conserges i personal de neteja. És necessari perquè en definitiva treballem amb un objectiu comú, fer el millor pel Museu i el Consorci Museu Terres de l’Ebre.
S’ha parlat molt del Consorci pel descontentament d’alguns municipis. Imagino que el treball conjunt és un repte.
Estic fent reunions personalitzades amb els consorciats perquè hi hagi intercanvi d’opinions i flux de necessitats. A partir d’aquí, veure com es pot continuar treballant de manera que sigui satisfactori per al Consorci i els municipis.
Quins serien els altres reptes?
Aconseguir un museu per a tothom, inclusiu, igualitari i accessible. Que sigui obert en el seu sentit més ampli i que pose les persones al centre de tot, tenint en compte que no s’ha de deixar de banda ni la conservació ni la difusió de les col·leccions, ja que són d’una gran importància i singularitat. També la transformació digital del museu i augmentar en públic.
Què proposa, per tant, per a les col·leccions?
Destinar més recursos per enfortir la recerca. També un programa d’exposicions temporals, reforçar per tenir-ne de producció pròpia per donar a conèixer el fons del museu, que surtin les peces i donar-les a conèixer. En definitiva, que el museu sigui un agent dinamitzador del territori, tant en el vessant turístic com econòmic. Així mateix, treballar amb altres organismes, entitats i equipaments, com el centre d’Art Lo Pati, tenim objectius diferents, però ens podem retroalimentar.
