Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

El record de plantar les primeres garbes d’arròs com es feia abans a Amposta

XXXV Festa de la Plantada a Amposta. Un any més, la festa va ser tot un èxit de participació i assistència

03 junio 2024 10:59 | Actualizado a 03 junio 2024 10:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Amb els peus dintre el fang i treballant la terra amb les mans, els pagesos del Delta de l’Ebre han cultivat l’arròs al llarg dels anys, sempre amb molt d’esforç. En l’actualitat, tot i els canvis en la manera de cultivar l’arròs, amb la modernització, el canvi en la manera de fer, i l’evolució natural de la societat, l’arròs continua sent un dels motors econòmics més importants del territori, i també un dels més reivindicats.

En el calendari de Festes relacionades amb l’agricultura i la gastronomia, hi ha una cita obligatòria entre els mesos de maig i juny, quan se celebra la plantada. Es tracta d’un moment que recorda l’inici de la temporada de la sembra de l’arròs en municipis com l’Aldea, l’Ampolla o Deltebre amb l’objectiu de conservar i recordar el procés més tradicional, a mà, sense màquines, com es feia abans.

El tret de sortida de les plantades es dona sempre a Amposta, al restaurant l’Estany-Casa de Fusta, pioner en l’activitat fa més de 30 anys. Grans i petits van assistir a l’edició d’enguany que es va celebrar ahir per posar la vista enrere i gaudir d’un dia amb un fort tret popular i tradicional.

Els assistents es van congregar a la part de darrere del restaurant, davant del quadre d’arròs. Camal arromangat, els més atrevits, van entrar a plantar les primeres garbes. Eren sobretot homes grans, amb experiència en la sembra i que sabien, o recordaven, com era abans l’activitat, però també van entrar dones i homes joves i algun nen, que es divertia jugant a esquitxar aigua.

Tot sobre la mirada atenta i, en el cas dels visitants de fora del territori, curiosa. De fons, sonava la jota, els versos de Guardet lo Cantador, un imprescindible d’aquesta festa. El versador, acompanyat per la xaranga Suc d’Anguila, un cop més va reivindicar la tradició i va fer una defensa del territori i la pagesia. Al seu ritme dansaven les balladores de jotes, també sempre disposades a formar part de la festa, que després de tres dècades continua sent molt popular.

Un dia ideal

El temps va ajudar a fer de la festa, un any més, un èxit. Ahir el sol era més que càlid. Feia un dia que convidava a sortir al carrer, a fer activitats a l’aire lliure, com les passejades en carro, una més de les propostes que es poden trobar a la plantada i que agrada, sobretot als més petits.

Records, per tant, d’història i tradició per fer amb família o amics. Moments per compartir, per comprar alguna cosa en alguna de les parades d’artesania o acabar la jornada dinant al restaurant l’Estany i degustant elaboracions típiques com l’arròs, l’ànec o l’anguila. Tot sense importar si vens d’una localitat a vint minuts o d’un viatge d’una hora. «Amb aquestes festes atreus una quantitat de gent que es mou pel territori, que és el que realment hem de buscar», explica Lluís Garcia, propietari del restaurant.

En aquest sentit, el restaurador apunta que intenten fer-ho tot el més senzill possible, per aconseguir així que «la gent conegui realment què és la feina dintre el camp».

Per repetir l’experiència, la següent cita en el calendari, amb la sega, moment que marca el final del cicle de l’arròs i que se celebra cap al setembre.

Comentarios
Multimedia Diari