Ala revolució del 1968, coneguda com «La Gloriosa», caigué la reina Isabel II i es va haver d’exiliar a França. La corrupció, la crisi econòmica i sobretot la imatge pública de la reina considerada nimfòmana i que havia traspassat tots els límits de la moralitat, i satiritzada i ridiculitzada en multitud d’aquarel·les que anaven de mà en mà pels excessos sexuals, va portar a pactar una nova Constitució i establir un règim polític democràtic. Es va iniciar a Cadis el 17 de setembre. El govern provisional convocà eleccions a Corts constituents. A Catalunya guanyaren els republicans federals i, si bé els diputats no eren separatistes, s’intuïa en el seu fonament el sentiment catalanista. Així, en una de les seves primeres proclames, al principi de la mateixa es diu: «Si Cataluña se rigiese por sus propias leyes y estuviera governada por sus propios hijos, otra sería su situación y otra su grandeza».
A Tortosa es reuniren al saló de Plens de l’Ajuntament, el 18 de setembre del 1868, el governador, brigadier Benet Franch, Eduard Sales i una representació dels elements més influents per elegir una Junta Governativa, quan l’Ajuntament «había abandonado ignominíosamente su puesto». Després que l’autoritat militar destituí l’antic consistori, es nomenà una Junta coneguda com «Junta de la Revolució» presidida per Manuel Bes Hediger que prengué les següents resolucions: 1. Condemna dels Borbons i petició d’expulsió perpètua d’Espanya per traïdors a la pàtria i a la llibertat. 2. Convocatòria de Corts Constituents per sufragi universal per determinar la forma de govern. 3. Proclamació solemne de les llibertats democràtiques: habeas corpus d’edició, de reunió i d’associació. A la segona sessió de la Junta celebrada l’endemà s’acordà: 1. Expulsar els jesuïtes de la ciutat prèvia entrega dels edificis que ocupaven. 2. Suspendre el curs del seminari i que els alumnes, si ho volien, s’incorporessin a l’institut local de segon ensenyament. 3. Demanar al bisbe que lliurés els edificis del seminari i del Col·legi de Sant Maties i Sant Jordi. En una nova sessió celebrada el 12 d’octubre s’aprovà la llibertat de cultes i la llibertat religiosa que repercutien a tota la diòcesi.
El sentiment republicà s’havia estès per tot Catalunya. A Gandesa, molt influït per l’alcalde de Tortosa, Manel Bes Hediger, fill d’aquesta ciutat (el pare era de Batea, Josep M. Bes, i la mare de Gandesa, Carlota Hediger), es va repartir entre la ciutadania de la població una proclama que va ser reproduïda per tota la premsa nacional (28-10-1968), que acabava així: «Confianza a vuestro Ayuntamiento liberal! Viva la sobirania nacional!, viva la libertad!, no a los Borbones!, basta los tiranos!».
A la capital de l’Ebre, dirigit pel seu alcalde, Manuel Bes Hediger, els dies 17 i 18 de maig del 1869, es va organitzar el que es coneixeria com el Pacte Federal a Tortosa. A l’ajuntament s’hi van reunir representants de Catalunya, València, Aragó i Balears, constituint una comissió de vint-i-tres participants dels quatre territoris, tots ells pertanyents al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou un manifest ideològic per organitzar les forces republicanes i federalistes dels seus antics territoris, aprofitant la ciutat de Tortosa com a situació de «Coronilla» i on ja s’havia celebrat la «Junta de Revolució» de l’any anterior. El portaveu més destacat de Catalunya va ser Valentí Almirall, el qual l’any anterior havia redactat les Bases per la Constitució de l’Estat a Catalunya. El pacte suposava organitzar les forces federals dels nostres territoris que a les eleccions havien assolit una gran majoria parlamentària i hi existia una forta implantació territorial. L’objectiu era estructurar una República Federal Espanyola estable i duradora, a la vegada que consolidar la revolució del 1868. I així al text aprovat definitivament es deia que els territoris de l’antiga Corona d’Aragó, «estén unidos y aliados para todo lo que se refiere a la conducta del partido republicano y a la causa de la Revolución, sin separarse de España», i «manifiestan que la forma de gobierno más conveniente para España es la República Democràtica Federal».
Elegit el general Joan Prim, de Reus, cap de govern i president del Consell de Ministres, determinà a la nova constitució que Espanya era una monarquia democràtica. Per tant es rebutjava la república que s’havia aprovat al Pacte Federal de Tortosa. Això provocà l’enuig dels qui hi havien participat deixant-los fora de joc i considerant totalment injusta la reinstauració monàrquica, i van haver de buscar un nou rei que recaigué sobre Amadeu de Saboya, de curta durada. Manel Bes va organitzar, amb l’ajuda del general Pierrad, una gran partida armada que immediatament fou atacada per una columna del regiment Alcántara establerta a Tortosa. La partida republicana va patir moltes baixes, les tropes van apoderar-se de Tortosa i van destituir l’Ajuntament. Els republicans es van aixecar a Benissanet, però el 7 d’octubre van ser aniquilats per la guarnició de Móra. L’aixecament tingué repercussions a Aragó, Catalunya, País Valencià i Galícia. L’alcalde de Tortosa, després de ser destituït, sortí de la ciutat dirigint una gran partida de 800 seguidors a proclamar la República a Gandesa i d’allí al Priorat. Això va provocar l’estat d’excepció a Catalunya que no seria aixecat fins al 18 de desembre. Dominada aquesta sedició per part dels monàrquics, Bes hagué d’emigrar a França, establint-se a Tolosa. Va tornar de l’exili quan es va instaurar la República i el 1873 va ser nomenat governador de Lleida, però aviat va deixar el càrrec per exercir de diputat a Corts. Quan caigué la República deixà la política per exercir la seva professió d’advocat. Va morir a Tortosa d’un atac cardíac el 10 de novembre del 1882.
El Pacte Federal de Tortosa serví, doncs, per encarrilar els passos republicans i el pensament polític que des d’aquell moment s’anà consolidant a Catalunya, essent Valentí Almirall el seu progenitor.
