El creixement de les poblacions de fauna salvatge a les Terres de l’Ebre, en especial de porcs senglars, conills i cabirols, està provocant cada cop més danys en els conreus del territori.
Així ho denuncia el sindicat agrari Unió de Pagesos, que ha reclamat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que declari de forma urgent l’emergència cinegètica al territori i que convoqui les taules de cogestió per al control de danys d’espècies cinegètiques, que tenen per objectiu consensuar i activar de manera conjunta les mesures per prevenir o aturar aquests danys.
En els cas dels senglars, han passat d’estar presents només en zones de muntanya a ocupar també les zones properes al riu Ebre i fins el Delta. Entre els conreus afectats hi ha els sembrats, el panís, l’olivera o el taronger, entre molts altres, segons explica el responsable d’Unió de Pagesos a la comarca del Baix Ebre, Carlos Sanz.
Una mostra de l’increment és que les captures no paren de créixer, tot i que cada vegada hi ha menys caçadors. Així, segons dades falicitades pel sindicat, al territori hi ha hagut un agment de les captures del 125 per cent entre la temporada 2004/05, amb 1.000 captures, i la la temporada 2020/21, amb 2.252 captures a les Àrees Privades de Caça (APC). Pel que fa a la població del cabirol, tot i que el nombre de captures és reduït, els últims set anys s’ha multiplicat per 25, passant de 4 a 99 exemplars, amb un augment molt superior al de captures a Catalunya, que s’ha multiplicat per cinc (passant de 1.808 a 8.772 captures). En aquest cas, els principals danys s’estan donant en vinyes de la Terra Alta. En aquest sentit, el sindicat agrari demana que s’apliqui també el pla pilot de control que hi ha en marxa al Priorat.
La sobrepoblació de conills, per la seua banda, afecta especialment conreus com els cítrics.
Unió de Pagesos considera que és urgent posar en marxa mesures per controlar les poblacions de fauna per prevenir i reduir els danys a l’agricultura i el risc sanitari per a la ramaderia (tuberculosi, pesta porcina africana, sarna, etc.), i proposa un seguit de mesures. Vol que les mesures cinegètiques per al control de les poblacions consensuades a les taules de cogestió s’incorporin als plans tècnics de gestió cinegètica de les àrees privades de caça i que s’apliquin com a pla de xoc.
També proposa que a les zones amb danys es permeti l’ús de tots els mitjans i modalitats de caça de les espècies que els provoquen (en el cas del senglar, els aguaits nocturn, aguait diürn, ganxo, batuda, al salt, en mà; en el cas del cabirol, que es caci de setembre a març en totes les seves modalitats, incloent-hi la batuda); i que el Departament vetlli per tal que els titulars cinegètics no posin entrebancs i limitacions més enllà del previst a la Resolució de vedes per garantir el control del creixement del senglar, el cabirol i el conill.
Unió de Pagesos també demana al Departament que actuï en les zones de seguretat no declarades en coordinació amb els caçadors de la zona, entre d’altres mitjans, amb la col·locació de gàbies.
Reserva Nacional dels Ports
Respecte a la Reserva Nacional de caça dels Ports, el sindicat reclama que se’n modifiqui substancialment la gestió, ja que «actualment actua com a reservori de senglars». El nombre de batudes per km2 és de 0,2, molt inferior a la mitjana global dels observatoris del Programa de seguiment de senglar a Catalunya per a la temporada 2021-2022, que és de 0,9 batudes/km2. «Les zones en les quals no es cacen són llocs ideals per a la cria del senglar, que després es desplaça a les zones de cultiu i provoca danys importants».
A la Reserva també demanen la previsió d’un pla de gestió per a la cabra hispànica, per evitar un possible augment de la seva població «i que es repeteixi la situació de sobrepoblació i col·lapse provocat per la sarna». Segobs detallen, la cabra hispànica va ser la primera espècie a una zona de Catalunya que va provocar greus danys irreparables al patrimoni de pedra seca dels Ports i els seus voltants, «a més d’haver causat, presumptament, la transmissió de tuberculosi a alguns ramats».
