La passió per col·leccionar joguines li ve a Biel Pubill Soler de tradició familiar. La tenda que els seus pares van obrir a Reus l’any 1974 és, en certa manera, el detonant d’aquesta falera pel joc i la joguina. Pubill també es posava a despatxar darrere el taulell i a explicar les característiques de les joguines que venien a la botiga. «Els anys 70 i 80 ens va anar molt bé. Va ser un moment d’obertura cap a Europa i els nens i nenes jugaven fins a l’adolescència. En l’actualitat, és més difícil mantindre una botiga d’aquesta mena de joguines per la influència de les noves tecnologies sobre els infants», recorda Biel Pubill.
Aquest col·leccionista desconeix el nombre exacte de jocs que conserva als 160 metres quadrats del soterrani de casa seua a Ascó. Calcula que en té més de 4.000, dels quals 470 jocs, joguets i estris de joc (des de cartells, retallables, jocs de taula, ninos o cotxes de joguet, etc.) procedents dels cinc continents són els que es poden contemplar al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, fins al 28 de febrer, dins del cicle Col·leccionar passions que promouen el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
La mostra està organitzada en dotze temes: els jocs de tauler, ‘Així jugàvem i xalàvem a les Terres de l’Ebre’, ‘Juguem en la natura!: els joguets efímers’, els joguets de llauna, els jocs de construcció, els joguets musicals, ‘Figures de tota mena: animals, déus, nines, ninots...’, ‘Uns dels primers joguets: de les boles a les pilotes’, ‘Girar i girar: barallugues, rebellugues, ballaruques… i trompitxols’, ‘Plegar, pintar, retallar, encolar...: jocs i joguets de paper’, ‘Tothom fa punteria!... Punteria, destresa o atzar?’ i ‘Un món sobre rodes: dels arrossegadors als cotxes!’.
Els xiquets i xiquetes que visiten l’exposició podran participar al joc que els proposen des de l’organització, consistent en localitzar un joguet concret entre els exposats en una de les 21 vitrines que inclou la mostra. Els que aconsegueixin trobar-lo entraran en el sorteig de diversos joguets i retallables. Està previst que durant els mesos de gener i febrer les escoles d’Amposta visiten l’exposició.
Museu a Ascó?
Un dels somnis de Biel Pubill seria poder cedir la col·lecció de jocs i joguines a l’Ajuntament d’Ascó per a que ubiqués al poble un museu sobre aquesta temàtica. Per a Pubill, «hauria de tindre un caràcter etnolúdic, amb un espai de joc i activitats manipulatives. Seria un museu per a reflexionar sobre el sentit del joc i preguntar-se com és que hi ha jocs semblants en diferents parts del món i només es diferencien pels materials dels que estan fets o per algunes normes que canvien a l’hora de jugar». Sembla que hi ha bona predisposició del consistori asconenc per fer-ho realitat.
Biel Pubill no vol destacar cap joguina en particular de la seua col·lecció, tot i que tenen una especial rellevància les baldufes, n’ha aconseguit més de 500, de tota mena i, a més, li serveixen com a ‘moneda de canvi’ quan viatja pel món i les bescanvia per una altra baldufa o algun altre estri de joc. «Darrere de cada joguina hi ha una història», afirma Pubill i posa com a exemple un monopoli que va trobar a Cambodja, elaborat amb una caixa de camises. «El logo i el joc eren com el que coneixem, però estava fet amb aquesta caixa, aquests detalls et diuen molt del tipus de cultura de cada lloc», diu.
Professor de secundària a l’Institut de Flix i un dels especialistes més acreditats de Catalunya en l’àmbit del joc popular i tradicional, Pubill és també un referent europeu com a membre de la junta de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (AEJeST).
Pubill va adonar-se’n del potencial del joc popular i tradicional, després de participar en les Primeres Jornades d’Etnologia de l’Ebre sobre jocs, esports i competicions tradicionals, l’any 1995, organitzades pel Museu de les Terres de l’Ebre, a diversos municipis de la comarca del Montsià.
