Les pluges continuades pel pas successiu de borrasques aquest mes de març ha recuperat les reserves d’aigua a nivell general, i en especial a les Terres de l’Ebre. L’estació meteorològica del Parc Natural dels Ports supera aquest mes els 409 mm de precipitació acumulada i el pantà d’Ulldecona, a la mateixa serralada, està ple a vessar.
Les pluges també han incrementat les reserves a la conca de l’Ebre, que ja presentava un bon estat des de fa mesos. El pantà de Mequinensa, el que regula el tram final de l’Ebre i determina el regadiu del Delta, es troba pràcticament al màxim de la seva capacitat.
Segons el sistema automàtic d’informació hidrològica de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), ahir es trobava al 95 per cent, mentre que el passat dilluns 17 de març va arribar al 99 per cent dels 1.530 hectòmetres cúbics de capacitat total que té, essent un dels embassaments més grans de l’Estat.
Així, ha experimentat un increment de les reserves de fins a 15 punts en dues setmanes, per les pluges i el creixement de barrancs i afluents aigües amunt de la conca (el 7 de març estava al 85 per cent).
Pel que fa a l’embassament de Riba-roja, es troba per damunt del 93 per cent de la seva capacitat, davant del 89 de fa dues setmanes.
El riu Ebre al seu pas per Tortosa ha incrementat el seu cabal de forma substancial. Així, ha passat dels poc més de 200 metres cúbics per segon que es registraven a principis de març, a un cabal actualment al voltant dels 800.
L’Ajuntament de Tortosa ha tancat els accessos a la part baixa del riu, per precaució, i la coneguda com a platja de Ferreries està sota l’aigua.
La previsió és que en els propers dies es mantingui aquest cabal elevat, però lluny de l’excepcionalitat.
Més enllà de l’aigua que prové del sistema d’embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, productors d’energia hidroelèctrica, el tram final del riu també registra aportacions de barrancs i rius afluents, com el Canaletes o el Matarranya.
Beneficis
Una situació que aporta molts beneficis al tram final de l’Ebre i al Delta. La baixada amb força de l’aigua neteja el riu de la proliferació de plantes aquàtiques (on es desenvolupa la mosca negra) i arrossega sediments. Aquests sediments són un element bàsic per a la supervivència del Delta, amenaçat per la regressió, la subsidència (enfonsament del terreny) i la pujada del nivell del mar arran del canvi climàtic.
L’estat actual de les reserves també avança una bona campanya de regadiu per al Delta, que fa només dos anys va patir restriccions que van afectar el conreu de l’arròs per una sequera inèdita al conjunt de la conca, que ara ja queda molt lluny.
