Aquests dies ha arrencat la campanya de cítrics al Baix Ebre i Montsià. La primera varietat a collir és la clementina, després serà el torn de la mandarina i finalment el de la taronja, que marca l’inici de la segona part de la temporada de cítrics a les Terres de l’Ebre, menys abundant que les clementines.
Enguany la producció de cítrics a les Terres de l’Ebre serà clarament inferior a causa de la sequera i la manca de pluges de la passada primavera i estiu. Tot i que el cítric és un cultiu de regadiu i habitualment els pagesos ja tenen el seu sistema de regadiu de pou, la precipitació natural que acompanya a la primavera serveix per millorar el cultiu i la producció final. «Però enguany en no haver pluja a la primavera i estiu, serà inferior a l’habitual», expressa al Diari el responsable de cítrics de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i gerent de la Cooperativa Agris d’Alcanar, Federico Tarazona. «Ara és sols una estimació a ull, no podem parlar de xifres, però de clementina hi haurà un 25% menys que l’any passat».
Actualment, la Cooperativa Exportadora Agris d’Alcanar compta amb uns 200 socis dedicats alcultiu d’unes 1.200 hectàrees de mandarines i taronges de les quals s’exporta un 95%.
Des de la FCAC alerten que les produccions de països tercers entren sense problemes als mercats europeus mentre que a la Unió Europea és cada vegada més difícil la producció per als pagesos i les cooperatives, que han de competir en desigualtat de condicions amb els països que produeixen amb normatives menys estrictes i costos més reduïts.
«A nivel de taronges tenim competència molt forta d’Egipte i Turquia. Els seus costos de producció són molt inferiors als nostres i això provoca que la rentabilitat de les nostres explotacions baixe. Amb la mandarina també s’hi suma el Marroc», exemplifica Tarazona.
A més la Unió Europea es posiciona per una agricultura molt ecològica, però en contrapartida no salvaguarda el mercat i el client no està disposat a pagar certs preus.
El sector també pateix la incidència de noves plagues que venen de l’exterior i que estan atacant al cultiu, sent la mosca blanca, el cotonet de Sud-àfrica i noves aranyes les principals. «I cada cop es fa més difícil lluitar-hi perquè els productes fitosanitaris que tenim a l’abast són menys», clou Tarazona.
Abandonament de camps de cítrics
En els darrers anys a la zona d’Alcanar s’ha percebut un abandonament de camps de cítrics, a causa dels costos elevats per produir la fruita i la competència de països tercers. S’estan provocant abandonaments de part de la superfície productiva o la seua transformació en altres arbres com garrofers o oliveres.
«També és un procés per edat i demografia. No s’incorporen nous pagesos i una part abandona. De forma que no hi ha un relleu generacional o no n’hi ha en una bona mesura», valora Tarazona. Aquesta situació es viu a tot el sector primari en general.