«Els xiquets i els avis tenen una connexió especial» comentava aquest de matí la Roser Duran, una de les mestres de la llar d'infants, «La Gruneta» d'Amposta.
«No tenen vergonya, tampoc prejudicis», «veuen als avis com un lloc de refugi, saben que són grans i delicats, no cal que els ho expliques, perquè ells ja els tracten amb tendresa», afegia. «La gent gran, al cap i a la fi, són iaios de tots» explicaven les professores.
Tot i els anys que els separen, els avis i els xiquets petits tenen una connexió especial. No s'entenien amb paraules (molts dels nens de la llar estan aprenent a parlar i alguns dels avis ja quasi no parlen), tampoc per gestos, sinó que es comunicaven amb la mida, i sobretot amb besades. I és que «els nens i els avis al final són iguals» afegia la Roser Duran. Els xiquets i xiquetes de la «La Gruneta» tenien d'entre 1 a 3 anys, i mai havien vist cap dels avis de la residència, però la complicitat entre ells era innegable.
«Setmana dels iaios»
Aquesta setmana «La Gruixeta» celebra la «Setmana dels iaios». «Fem diverses activitats i aquest conte narrat per als avis de la residència és una d'elles» explicava la Roser Duran. «A banda, també decorarem la llar d'infants amb fotografies dels nens amb els seus avis».
Belen Comí, educadora social de la residència d'avis d'Amposta, ha sigut l'encarregada d'organitzar als més grans, els quals han preparat un conte sobre com una eruga passa a ser papallona. El conte, però, anava acompanyat de diverses fotografies amb les escenes que narraven cada moment, les quals eren repartides entre els nens per fer-los més partícips de la història.
El final del conte, moment en què l'eruga es converteix amb papallona estava representat per una papallona 3D de colors que ha causat autèntica sensació entre els nens i nenes d'Amposta.
Després del conte han fet una manualitat tots plegats. Els avis havien retallat ja unes papallones perquè els nens poguessin apegar gomets al damunt. Cada papallona anava acompanyada per una piruleta que els nens s'han guardat rigorosament per al postre, tal com els han aconsellat les seves mestres.
Uns avis creatius
Pepita Perpinyà una de les àvies de la residència explicava al Diari: «jo abans feia nines de drap i tota mena de labors» i afegia; «fins i tot em vaig treure algun dineret perquè ho venia al mercat». Així doncs, la Pepita estava encantada amb la iniciativa dels treballs manuals. «Jo de per si fent això ja xalo, imaginat rodejada de nens».
Des de la residència potencien molt les arts creatives, tal com ha explicat l'educadora social, Belen Comí. Per aquest motiu, «cada tres mesos els avis decoren la residència amb els treballs manuals que han fet» afegia.
