Alcanar és l’únic municipi de les Terres de l’Ebre que s’ha sumat a la Plataforma per la dignitat del llaurador i que va acollir ahir una concentració en defensa de la citricultura del territori. La plataforma està formada per diferents organitzacions, entitats i institucions del País Valencià i d’Alcanar que han acordat dur a terme aquestes mobilitzacions.
Des de la plataforma s’ha demanat solucions als problemes que provoca l’acord econòmic amb tercers països signat per la Unió Europea, al no existir un control sanitari efectiu en les fronteres i no haver-hi els aranzels necessaris i per la falta de reciprocitat es provoca una desigualtat competitiva a l’hora d’arribar als mercats europeus.
L’inici de la campanya de cítrics al País Valencià i les Terres de l’Ebre coincideix amb el final de la campanya al sud d’Àfrica. Fins ara deixaven d’arribar cítrics africans pels volts del mes de setembre, just quan arrenca la collita a la Península. L’actual protocol, però, permet que el cítric africà estigue arribant a Europa fins ben entrat el mes de novembre, sense penalització amb aranzels ni limitació de quota. Això ha col·lapsat l’oferta i ha ensorrat els preus. De fins a 30 cèntims per quilo l’any passat a menys de 10 cèntims enguany.
«No existeix preu. Fa temor. No estem ni a meitat de costos», explica al Diari el responsable del sector dels cítrics d’Unió de Pagesos, Carlos Roig. «No hi ha mesures de crisi a Europa. Hi ha d’haver més previsions. El cítric a l’Ebre és un sector molt important, i el que més pel que fa a les jornades laborals. Per a la resta de Catalunya, el cítric té poc pes, però a l’Ebre és molt important, a Alcanar, Santa Bàrbara o Roquetes. Els ajuntaments han d’entendre que això és un problema seriós si els pagesos i veïns comencem a no tenir diners», afirma el responsable.
Els pagesos demanen una clàusula de salvaguarda de l’acord amb el sud d’Àfrica que es pugue activar a l’inici de la campanya si hi ha excés d’oferta, que s’obliguen a fer exportacions en fred per evitar que arriben plagues i malalties, i que les mesures mediambientals de producció siguen recíproques amb els països exportadors.
«No demanem res de l’altre món, res que no ens demanen a nosaltres. Volem que es revise el que entra d’Àfrica, que les condicions siguen com a mínim com les nostres pel que fa a la qualitat, a residus... I que els productes s’exporten en fred per tal que quan arriben aquí amb el vaixell ja no tinguen malalties ni plagues», detalla Roig. «Si per enviar fruit als Estats Units hem de complir la normativa americana, és molt fort que per enviar-ne a Europa no hagis de complir la normativa internacional de l’Organització Mundial de la Salut».
El responsable recorda que aquesta situació ja va ser denunciada per Unió de Pagesos el passat mes d’octubre. «Ja vam comunicar que la campanya no estava funcionant perquè el mercat europeu i espanyol estava ple de mandarines de Sud-àfrica i d’Amèrica Llatina.
La temporada de taronja és més llarga, acaba el juny. Però la clementina de l’Ebre acaba el febrer. Si tens els mercats plens de productes de països tercers, a un preu molt baix, amb problemàtica de plagues... tot això forma un còctel explosiu».