Els ajuntaments de Tortosa, Morella i Alcanyís s’han unit per reactivar el Consorci dels Tres Reis per impulsar el turisme i el patrimoni dels tres territoris.
El Consorci dels Tres Reis es va crear ara ja fa vint anys per potenciar de forma conjunta els atractius culturals, patrimonials, mediambientals i paisatgístics que tenen les tres poblacions, així com els vincles històrics que comparteixen els tres municipis situats a cavall de Catalunya, el País Valencià i l’Aragó.
Amb la pandèmia, el treball del consorci s’havia mantingut merament a nivell tècnic. Ara, amb la previsió que poc a poc es puguen anar recuperant dinàmiques similars a les que existien abans de la Covid, els consistoris han iniciat la reactivació de les accions de promoció d’aquesta marca turística. De fet, fa pocs dies tots tres batlles, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i els alcaldes de Morella i Alcanyís, Rhamsés Ripollés i Ignacio Urquizu, van reunir-se amb el ministre de Cultura, Miquel Iceta, per exposar-li el rellançament del consorci.
«El consorci es va crear fa 20 anys i en el darrer any hem estat molt a sobre els tres alcaldes per donar-li un nou impuls», explica al Diari l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. «És una eina que ens permet impulsar conjuntament els tres territoris, per potenciar el turisme d’interior i que ens lliga a uns valors de diàleg i concòrdia tal i com explica la llegenda dels Tres Reis».
Valors de diàleg i entesa
El consorci rep el seu nom pel Tossal dels Tres Reis, un cim de 1356 metres d’altura on conflueixen les tres comunitats que antigament constituïen la Corona d’Aragó: Aragó pel nord, Catalunya per l’est i la Comunitat Valenciana pel sud. La llegenda explica que en aquest punt es reunien els tres reis dels tres territoris de la Corona d’Aragó per debatre sobre diferents qüestions i dirimir les seues diferències, sense que cap dels reis hagués de sortir del seu territori. Es tracta naturalment d’una llegenda, ja que a la Corona d’Aragó només existia un rei, que era sobirà de tot el territori.
No obstant això, l’escena sí serveix com a alicient per al consorci, per treballar plegats malgrat les fronteres, sovint invisibles a la vida real, de les comunitats autònomes. Morella i Tortosa comparteixen, entre altres aspectes, la llengua i ser territori del mateix bisbat, i entre Tortosa i Alcanyís també hi ha lligams històrics: tot just enguany es compleixen 50 anys de l’agermanament entre les dues ciutats.
Precisament tots tres alcaldes, Roigé, Urquizu i Ripollés, valoren molt positivament el fet de crear sinèrgies entre la capital ebrenca, la del Baix Aragó i la dels Ports i potenciar els punts en comú de territoris germans. La seu administrativa del consorci està a Tortosa per ser el municipi de major població i la seua presidència funciona per rotació.
«Des que vaig entrar a l’alcaldia és un projecte que m’ha fascinat, ja que encaixa amb el projecte territorial amb què m’identifico, de respecte a les cultures i a les llengües, i que respon als valors del diàleg i la concòrdia. De seguida vam reunir-nos a Tortosa per donar-li un nou impuls. Crec que podem fer molts projectes junts», valora l’alcalde Ignacio Urquizu, que és durant els propers dos anys el president del consorci.
«Tenim una història comuna durant la Corona d’Aragó, les guerres carlistes... Podem fer molts projectes de recuperació patrimonial i cultural i som tres ciutats que irradiem activitat a les comarques veïnes. Si treballem junts podem fer promoció d’activitats i festes a un i altre municipi», exposa per la seua banda l’alcalde morellà Rhamsés Ripollés. «Es tracta de reivindicar les iniciatives que sovint arriben a altres llocs, a les capitals de províncies. Les tres ciutats patim un centralisme a les nostres províncies», puntualitza.
Turisme, patrimoni i cultura
A més de la promoció conjunta, el consorci treballa ja en projectes concrets a impulsar els propers anys, com ara un nou pla de màrqueting amb rutes turístiques. Ja es va fer una acció a les àrees de caravanes de les tres poblacions, amb informació sobre els altres municipis. «En conjunt són accions vinculades al turisme i un cop puguem aspirar als ajuts podrem incidir també en aquells espais arquitectònics a cadascun dels municipis que tinguen elements en comú», avança Roigé.
Així, a mode d’exemple, tots tres municipis llueixen un castell presidint la població i l’època del Renaixement va deixar fortes petjades a Tortosa, però també a Alcanyís, com a la seua mateixa casa consistorial.
Sense dubte un altre dels grans projectes és la Via Verda de la Val de Zafán, l’antic eix ferroviari que uneix la Puebla de Híjar amb Tortosa. Urquizu avança que l’Ajuntament d’Alcanyís està treballant per, en els propers mesos, executar el tram de camí natural entre el municipi i Valljunquera i convertir-lo en Via Verda amb la seua adaptació i senyalització corresponent. Inclourà també el túnel més llarg de tota la via, de fins a dos quilòmetres. «El de la Via Verda és un turisme actiu i sostenible que ens agrada molt i volem potenciar-lo», declara.
Cal recordar, alhora, que la Diputació de Tarragona treballa per allargar la Via Verda des de Tortosa fins la Ràpita. Per tant, quan aquests dos projectes estiguen finalment enllestits, Aragó i Catalunya hauran aconseguit teixir la Via Verda més gran de tot Europa.
Una altra línia de propostes és la relacionada directament amb la cultura. «Podem fer propostes de forma conjunta, i fer-ho configurant una programació cultural que tingués el suport del Ministeri, per exemple. De música, de teatre, de qualsevol expressió cultural. Es podria fer cada any a una de les tres poblacions», detalla l’alcalde Ripollés. «També estem explorant la possibilitat de fer un festival conjunt, no ho descartem, per incentivar intercanvis culturals», diu Urquizu.
Els tres batlles coincideixen en què la reunió amb Iceta va ser fructuosa i es va mostrar receptiu per incloure les accions que promoguen de manera conjunta els tres ajuntaments dins dels projectes que puguen rebre ajudes europees. Accions que van molt lligades al desenvolupament sostenible i al foment d’una economia respectuosa amb els principis de responsabilitat social i mediambiental, que s’adiuen amb els objectius que per exemple Tortosa es marca en l’agenda 2030.
«Li vam explicar què era el consorci, ja que no és una figura habitual entre tres municipis de comunitats diferents. Per això també cal que ens tinguen en compte per la singularitat del projecte», subratlla Ripollés. «Al ministre li va agradar molt aquesta visió de conjunt i de respecte, de pluralitat. No coneixem cap altre exemple a Espanya», precisa Urquizu. «El ministre va ser molt receptiu i els tres alcaldes estem units per impulsar projectes», clou Roigé.