L’augment de la contaminació atmosfèrica està potencialment relacionat amb un major risc de resistència als antibiòtics en totes les regions del món, segons un estudi que destaca que aquesta vinculació s’ha reforçat amb el temps.
Disminuir, per tant, els nivells de contaminació reduiria, en gran manera, les morts i els costos econòmics derivats de les infeccions resistents als antibiòtics, segons l’article de la revista The Lancet Planetary Health.
«La resistència als antibiòtics i la contaminació atmosfèrica es compten per dret propi entre les majors amenaces per a la salut mundial», assenyala Hong Chen, de la Universitat de Zhejiang (la Xina), però fins ara no es tenia «una idea clara dels possibles vincles entre ambdues».
«Aquest treball suggereix que els beneficis de controlar la contaminació podrien ser dobles: no sols reduiria els efectes nocius de la mala qualitat de l’aire, sinó que també podria exercir un paper important en la lluita contra l’augment i la propagació de bacteris resistents als antibiòtics». L’ús incorrecte i excessiu d’antibiòtics són els principals impulsors d’aquesta resistència, però les proves suggereixen que la mala qualitat de l’aire també contribueix.
La contaminació atmosfèrica és un còctel de molts components tòxics i el terme PM -sigles en anglès de Particulate Matter- s’usa per a descriure una barreja de petites partícules sòlides i líquides que es troben en l’aire. Aquestes partícules es divideixen en categories segons la seva grandària; i les especialment fines -com les PM2,5 i les PM0,1- són les més preocupants quant als efectes perjudicials per a la salut.
La contaminació atmosfèrica és un còctel de molts components tòxics
En aquest estudi s’analitza el paper de les PM2,5 (2,5 micrometres), provocades per processos industrials, transport per carretera i combustió domèstica de carbó i fusta. Així, 7.300 milions de persones a tot el món estan exposades a nivells mitjans anuals de PM2,5 que no són segurs i el 80% d’elles viu en països de renda baixa i mitjana, segons dades recollides en un comunicat de la revista.
Els autors van crear un ampli conjunt de dades per a explorar si les PM2,5 són un factor clau que impulsa la resistència global als antibiòtics, utilitzant informació de 116 països des de 2000 fins a 2018. En total, van incloure dades que abasten nou patògens bacterians i 43 tipus d’antibiòtics. A més, van fer servir informació sobre els serveis de sanejament, l’economia, la despesa sanitària, la població, l’educació, el clima i la contaminació atmosfèrica.
7.300 milions de persones a tot el món estan exposades a nivells mitjans anuals de PM2,5
Entre les fonts de dades, destaquen l’Organització Mundial de la Salut, l’Agència Europea de Medi Ambient i el Banc Mundial.
Els resultats indiquen que la resistència als antibiòtics augmenta amb les PM2,5, i que cada increment de l’1% en la contaminació atmosfèrica està vinculat a augments en la resistència als antibiòtics d’entre el 0,5 i l’1,9%, depenent del patogen.
Els nivells més alts -per aquesta causa- es registren en el nord d’Àfrica, Orient Mitjà i el sud d’Àsia, mentre que a Europa i Amèrica del Nord són baixos. A causa de la seva gran població, es creu que la Xina i l’Índia són els països en els quals els canvis en les PM2,5 tenen un major impacte en el nombre de morts prematures per resistència als antibiòtics.
